El País dels ulls

Un relat de: Marc Freixas

Neix amb els meus ulls la sort de poder mirar.

Creix en la meva mirada un desig :

desig de donar els meus ulls a qui no em pot veure...

però que pot imaginar-me amb la capacitat d'una il·lusió que només és seva.

Imaginar no és dolent quan el somni més preuat és veure-hi a través dels seus propis ulls.

Els ulls del poeta són les paraules escrites, llegides i pronunciades per qui les pot mirar,
per qui les pot escriure,
i per qui les pot llegir.

Però els ulls del poeta són les paraules que d'una manera u altre també poden ser escoltades :

també hi ha qui només les vol llegir,
i al costat de qui les llegeix, hi pot haver algú que les gaudeixi escoltant-les.

El País dels ulls és tan delicat,
tan sensible,
tan suau,
tan tendre...

que no podem oblidar-nos de les tonalitats dels seus colors :

del negre al marró,
del marró al blau,
del blau al verd;
al verd de la naturalesa,...

Perquè tots els ulls tenen color en el seu País.

Comentaris

  • Et contestaré amb un poema[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 11-01-2005 | Valoració: 9

    Li vaig dedicar a un amic pintor i dibuixant, concretament a un des seus dibuixos. Llavors dibuixos i poemes formaren una unitat.
    El poema diu:

    "Si els ulls fosin mans, els cosos fecundarien mirades"
    Gràcies pel teu poema
    Una aferrada
    Josep

  • HI HA UN PAÍS...[Ofensiu]
    Capdelin | 08-01-2005 | Valoració: 10

    on no hi ha colors... la foscor els ha esborrat... el país dels cecs... però ells hi poden veure si tu, POETA, els hi escrius i els hi llegeixes els teus versos, els teus poemes... llavors aquest país d´ulls negres... tindrà color i hi veuran a través de la teva POESIA... només tu, poeta, pots fer aquest miracle!!!
    gràcies Marc... per la sensibilitat dels teus escrits... fas que el lector no quedi passiu, no es converteixi en un fòssil omnívor... si no que desperti, senti i visqui!!!
    una abraçada, POETA de colors!!!!!

  • descobriments[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 20-12-2004 | Valoració: 9

    has descoberts el país dels ulls...i els meus ulls mai l'havien vist d'aquesta manera...encisador. moltíssimes gràcies i moltes felicitats, Marc.
    una abraçada
    salut i revolta

  • tambe una mirada parla[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 12-12-2004

    De vegades les mirades tambe fan poesia, la mirada de un nen, la mirada de un animal corrent, fins i tot la mirada de un malalt, son poesia.
    De vegades el escolta a la gent, els seus cants,la seva manera d'expresarse, la seva manera fins i tot de caminar pot ser poesia.
    Per aixo tinc sempre present que de vegades la poesia es una manera de entendre la vida. Ojala tots fosin poetes, fosin , Marcs, Follets, Vicenç, Merihans, Conchas, Salvatores . . . fosin com tots nosaltres.
    No seria un altre mon?
    bones festes company.

  • Els ulls...[Ofensiu]
    Llibre | 12-12-2004

    tenen el seu propi color, els ulls tenen la seva pròpia mirada, els ulls tenen la seva pròpia expressió. I darrere de cada color, de cada mirada, de cada expressió, hi ha una persona, un món!

    Sí: els ulls del poeta són les paraules... llegides, escoltades, recitades, cantades, cridades... tant se val!

    Un país curiós, aquest teu País dels ulls!

    LLIBRE

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

821104 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.