EL NADAL DE L’O.N.C.E

 Feia anys i panys que jugava el cupó dels divendres, 3€ que podien donar un
premi de 6.000.000€.

Li havia dit al venedor, que patia un minusvàlua física de caire
ambulatori, que si li tocava li compraria un cotxe nou,  de moment però,  com a màxim algun reintegre.

Tenia al cap a que destinaria el premi, que amb el 20% que calia donar a
Hisenda  es quedaria en poc més de
4.800.000€,  dels que únicament serien de
lliure disposició per ell 2.400.000€;  s’havien
de pagar algunes hipoteques i  potser
comprar algun vehicle  a banda del que
havia promès al venedor de l’O.N.C.E,  pensava fins en llogar un conductor perquè li
fes companyia en el seus desplaçaments per Catalunya ,  i  la
resta tenia pensat dedicar-la a donar solució als problemes de vivenda d’algunes  persones que coneixia, mitjançant l’atorgament
del dret d’habitació,  dret  personalíssim  que a la mort dels habitacionistes revertiria
en els seus hereus. Tenia coll avall que no podia arreglar el món però,  podia solució a casos molt concrets que
coneixia.

El divendres 23.12.2022, ell no se’n assabentaria fins al dimarts 27, li
tocaven els 6.000.000€,  el bitllet l’ingressava
al compte familiar, i en els primers dies de l’any 2023, començava a donar
compliment a  allò que havia pensat, el cotxe
del venedor de la O.N.C.E, la liquidació de les hipoteques i deutes pendents, i
la compra d’alguns immobles per dedicar-los a solucionar problemàtiques concretes.

2.400.000€ semblaven una quantitat important, aviat va constatar però, que algun
dels seus somnis, com el del xofer que l’acompanyaria per Catalunya, s’haurien
de substituir per algun viatge esporàdic amb un vehicle amb conductor.

Ah!, va continuar jugant al cupó dels divendres