El món es compon

Un relat de: Aquàtica

El món es compon
de tu i de tothom,
el món es descompon
per la desfeta de l'entorn

Et sento lluny,
t'escolto a prop
Descobreixo que no sé encara
girar el pom de la teva porta

Ets tu fora, sóc jo dins?
o giravoltem prop d'un eix
que ens separa tant com ens uneix?

No tenir-te tot és com no tenir res
Com mirar a través d'un vidre
l'absència del teu somriure

Absència de presència
sentiment de pertinença
Ets tu dins i sóc jo fora,
cridem-nos tots dos alhora

Engrunes de pensament
s'escolen feblement
entre caixes de memòria
i deixalles d'antiga glòria
cobertes, ara, de pols

Comentaris

  • poeta...[Ofensiu]
    Nicte | 19-03-2005

    o poetessa? tot i que diria poeta... no sé si per haver nascut fa uns anys també sota el sol de l'estiu o pel motiu d'escriure poesia sense ser poeta o l'amor al mar ... a saber, el que importa és que aquest poema teu és maquíssim i com al George Brown, allò de : "Absència de presència sentiment de pertinença" ... també a mi m'ha deixat sense paraules..
    Felicitats!

    pd. m'he llegit tots els teus poemes i aquest per a mi és el millor, per tot, per la musicalitat, pel joc d'oposats, pel mot absència... és que m'encanta aquesta paraula...

  • Absència de presència[Ofensiu]
    George Brown | 14-01-2005

    Aquest poema em fa sentir molt desconcert... buscar quelcom sense saber com...
    El vers: "Absència de presència sentiment de pertinença" m'ha deixat sense paraules...
    un poema molt bo! felicitats!
    una abraçada,
    Jordi.

l´Autor

Foto de perfil de Aquàtica

Aquàtica

12 Relats

35 Comentaris

22755 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona ara fa uns quants anys sota el sol d'estiu. M'he criat amb una infància senzilla i sense traumes ni grans esdevenirs. La fantasia em contagia i m'alça del terra en tardes càlides i tranquil·les. Escric poesia sense ser poeta, escric per què m'agrada, perquè m'ajuda a sentir un altre cop o a fugir, o a imaginar...

L'amor pel mar m'ha fet posar-me aquest pseudònim, el mar en calma, el mar esbraonat...

[El quadre de la fotografia és sobre el poema "La ciutat viu", i és un honor que m'emocionà en veure'l, malgrat valgui més el quadre que la poesia. Gràcies, Montse]