Cercador
A
Un relat de: Aquàtica- Compartir:
Abans, amics,
Assolaven ànimes angoixades
Allistades al amor autòcton
Anhelaven abraçar-se
Amarar-se amb afalacs,
Acollir-se.
Aquells aires, antics,
Amagats al albir arcaic
Ara arraulits,
Acostumant-se,
Acomodant-se
Al ara, amants.
Comentaris
-
AAAAAAA![Ofensiu]Nurithy | 24-12-2007 | Valoració: 10
Alo principi pot semblar que el resultat quedi pobre i massa forçat amb tantes A, pero has sabut trobar les paraules amb més força possible per conformar el poema! Felicitats i Bon Nadal!
-
està molt lograt[Ofensiu]ANEROL | 04-12-2007 | Valoració: 10
i el resultat és maco
-
A...[Ofensiu]Naiade | 04-12-2007 | Valoració: 10
Es difícil poder donar ritme i sentit a un poema com aquest, amb un exercici agosarat d'expressar-te amb paraules que comencen amb la mateixa vocal.
Has aconseguit sortir-te'n airosa. Et felicito poeta m'ha agradat molt.
Endavant amb l'experiment.
Una abraçada
Valoració mitja: 10
l´Autor
12 Relats
35 Comentaris
22798 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25
Biografia:
Vaig néixer a Barcelona ara fa uns quants anys sota el sol d'estiu. M'he criat amb una infància senzilla i sense traumes ni grans esdevenirs. La fantasia em contagia i m'alça del terra en tardes càlides i tranquil·les. Escric poesia sense ser poeta, escric per què m'agrada, perquè m'ajuda a sentir un altre cop o a fugir, o a imaginar...L'amor pel mar m'ha fet posar-me aquest pseudònim, el mar en calma, el mar esbraonat...
[El quadre de la fotografia és sobre el poema "La ciutat viu", i és un honor que m'emocionà en veure'l, malgrat valgui més el quadre que la poesia. Gràcies, Montse]