Cercador
EL MIRACLE DEL PESSEBRE NADALENC.
Un relat de: Antonio Mora VergésL’any 2025 havia estat dur ; les llargues sessions de quimioteràpia que provocaven, fatiga, problemes intestinals i limitacions diàries , i que ens feien valorar el fet de superar cada sessió com una petita victòria. En teníem programada una pel dia 10 de desembre.
Malgrat això, i sobretot a instàncies de l’esposa, pujàvem a les golfes per baixar les figures antigues: el Nen Jesús somrient, la Mare de Déu serena, Josep amatent com sempre, els Reis sense camells, plens però , de misteri, l’àngel lluminós, el pastor i les seves ovelles, la vaca i la mula fidels. La mestressa de casa, el puntal de la família , amb les seves hàbils mans i l’excepcional sentit dels colors i les proporcions, va confegir el pessebre que romandria al menjador, el millor racó de la casa.
Com sant Francesc d’Assis, fent la feina de forma quasi mecànica, no demanaven res; des de menuts teníem coll avall que el Pare Celestial, sabia prou bé, les necessitats del cor i del cos.
Tots, tots, esperem sempre un miracle; i quin millor que una salut renovada per estrenar-la sota l’arbre, recordant aquell refrany antic: «Qui no estrena res per Nadal, no res val».
Aquella nit, quasi a les fosques, les figueres del pessebre van cobrar vida. La vaca va mussitar a la mula: «Avui, anem a portar una mica d’escalfor al cor d’aquesta casa». L’àngel va liderar la processó, movent el Nen Jesús cap al centre, i els Reis van col·locar estrelles de palla al voltant, simbolitzant curació i pau.
Quan la família es va llevar , va trobar el pessebre transformat: una figura nova, invisible abans, representava una persona plena de salut, amb braços oberts com abraçant la vida. Les llàgrimes van caure, eren, obvi és explicitar-ho de gratitud.
Aquell dia, els metges van trucar: els últims anàlisis mostraven una millora inesperada, no hi havia cap dubte, el miracle s’havia dut a terme amb el moviment de les figures.
La família va plorar, va riure i es van abraçar , estrenaven – i era moltíssim – no només salut, sinó la fe renovada en els petits miracles del Nadal.
Malgrat això, i sobretot a instàncies de l’esposa, pujàvem a les golfes per baixar les figures antigues: el Nen Jesús somrient, la Mare de Déu serena, Josep amatent com sempre, els Reis sense camells, plens però , de misteri, l’àngel lluminós, el pastor i les seves ovelles, la vaca i la mula fidels. La mestressa de casa, el puntal de la família , amb les seves hàbils mans i l’excepcional sentit dels colors i les proporcions, va confegir el pessebre que romandria al menjador, el millor racó de la casa.
Com sant Francesc d’Assis, fent la feina de forma quasi mecànica, no demanaven res; des de menuts teníem coll avall que el Pare Celestial, sabia prou bé, les necessitats del cor i del cos.
Tots, tots, esperem sempre un miracle; i quin millor que una salut renovada per estrenar-la sota l’arbre, recordant aquell refrany antic: «Qui no estrena res per Nadal, no res val».
Aquella nit, quasi a les fosques, les figueres del pessebre van cobrar vida. La vaca va mussitar a la mula: «Avui, anem a portar una mica d’escalfor al cor d’aquesta casa». L’àngel va liderar la processó, movent el Nen Jesús cap al centre, i els Reis van col·locar estrelles de palla al voltant, simbolitzant curació i pau.
Quan la família es va llevar , va trobar el pessebre transformat: una figura nova, invisible abans, representava una persona plena de salut, amb braços oberts com abraçant la vida. Les llàgrimes van caure, eren, obvi és explicitar-ho de gratitud.
Aquell dia, els metges van trucar: els últims anàlisis mostraven una millora inesperada, no hi havia cap dubte, el miracle s’havia dut a terme amb el moviment de les figures.
La família va plorar, va riure i es van abraçar , estrenaven – i era moltíssim – no només salut, sinó la fe renovada en els petits miracles del Nadal.
Comentaris
-
Preciós pessebre nadalenc[Ofensiu]cuidador_d-ossets | 06-12-2025 | Valoració: 10
Un bon petit nadal sobre el pessebre, els miracles i la fe, tot un agradable somriure cap a les bones festes de nadal, on un bon pessebre no pot faltar.
Bones festes, Antonio, cuida't molt et desitjo!!! -
Bona![Ofensiu]llpages | 06-12-2025 | Valoració: 10
Un miracle que fuig dels que estem acostumats a llegir: la intercessió d'un humil pessebre en la salut d'un malalt. Una idea original que aplaudeixo i recomano rellegir. Bones Festes, Antonio!
l´Autor

6989 Relats
1044 Comentaris
5962239 Lectures
Valoració de l'autor: 9.71
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Carta als Reis d’Orient
- EL REGAL AL AMIC INVISIBLE.
- ANNUS HORRIBILIS
- EL NADAL DELS LLITS CALENTS
- EL BRINDIS DE NADAL.
- SANTA LLÚCIA. EL MIRACLE DE RUPIT
- L’OVELLA CURIOSA
- ELS NADALS DE LA MISÈRIA
- QUE EN PENSES DE LA CONSTITUCIÓN DE 1978?. SENSE CAP MENA DE DUBTE, N’HI HA PER LLENÇAR EL BARRET AL FOC,OI?.
- EL MIRACLE DEL PESSEBRE NADALENC.
- EN UN PAIS ORIENTAL, ....
- HALSSCHLAFGADER, MARTIRI DE FEIXISTXES
- LA MAREDEDÉU DE “ LA BONA MORT “ DE GUIMERÀ. L’URGELL JUSSÀ
- PER NADAL, POLLASTRE.
- DEL TRICORNI A LA GORRA DE PLAT

