Cercador
El meu ser
Un relat de: DoctorWho- Compartir:
Ets tot allò
que no em dius que ets,
quan crec que et comprenc
m'assalta la ignorància.
Aspiro aire
ple de perplexitat,
deixant-lo anar sobre teu
espero que et desveli.
Et trobo recobert
de transparències,
en un horitzó,
desinteressat,
que no és de presents
sinó d'instants,
i amagant-te
de tots nosaltres
et guanyes o et perds,
decidint
sense esgotar-te,
a cada pas,
en joc, sempre.
Comentaris
-
mmm, ...[Ofensiu]OhCapità | 14-08-2016
Avui he fet una ullada a aquest espai que en un moment em donà moltes coses. Trobar-hi algú que em fes remoure quelcom i sempre hi vaig trobar en vós una guspira d'il·lusió.
DoctorWho ... no sé en quin món estarà rondant amb el Tardis però com diu a la seva Bio: "Mor qui no arrisca allò cert per l'incert per anar rera un somni"
Intento estar cada dia més viu i anar rera el meu somni.
Gràcies.
-
La imatge de respirar[Ofensiu]RATUIX | 18-10-2007 | Valoració: 9
deixant anar després l'aire damunt l'altre per desvetllar-lo és preciosa.
Com a casualitat, acabo de comentar un relat d'algú que ha fet servir el mateix escrit de Neruda que tu poses a la teva biografia.
Veig que fa temps que escrius... -
AnNna | 28-04-2006 | Valoració: 9
com mola!
l'horitzó que no és de presents sinó d'instants... [o alguna cosa així :$] molt currat!
m'agradaaa :)
petonsss
annna -
Tardis, Tardis, ...[Ofensiu]OhCapità | 09-03-2006
ostres, ... tinc dislèxia escrita!!!
-
Mmm, ...[Ofensiu]OhCapità | 09-03-2006
interessant poema com diu en Bruixot, ... no coneixia aquesta faceta poètica.
Mmm, ... me l'emporto per fruir d'ell i paladejar-lo poc a poc, ...
Com va el vostre viatge amb el Tradis?
OhCapità -
Molt bé[Ofensiu]aaron | 17-10-2005 | Valoració: 10
Quin joc més ben trobat, quina elegancia
-
Bonica la combinació[Ofensiu]Leela | 08-10-2005
entre el ser i el no-ser que tu i el Bruixot heu teixit: la cara i la creu sempre amagant-se i sempre volent ser...
-
I el meu no ser[Ofensiu]Bruixot | 18-09-2005
Em trobo recobert de transparencies,
sense present, ni passat, i
desinteresat de l'altre, no veig
ni l'horitzò que em mira vigilant.
Em trobo ben ple de perplexitats,
de neguits, de ficcions,
fingint que sóc el que no dic.
I cada dia em perdo de mi mateix
i no em trobo, ni em vull trobar.
Així, instant a instant, em vaig guanyant.
Interessant el teu poema. Estimulant. Ple d'idees....
Valoració mitja: 9.33
l´Autor
5 Relats
20 Comentaris
9177 Lectures
Valoració de l'autor: 9.57
Biografia:
L'any que vaig néixer li van donar el premi Nobel a P. Neruda i em van dir que la meva missió era viatjar a traves del temps."Mor lentament qui no viatja, qui no llegeix, qui no escolta música, qui no troba gràcia en si mateix"
La màquina que em van donar no era massa sofisticada però em portava a móns virtuals meravellosos.
"Mor qui no arrisca allò cert per l'incert per anar rera un somni"
Fa uns anys, amb l'aparició d'internet, vam patir uns moments de crisi perquè algú va dir que potser els vitjants del temps despareixerien en desaparéixer les nostres màquines.
"Mor lentament, qui abandona un projecte abans d'iniciar-lo, no preguntant sobre un assumpte que desconeix..."
Esta clar que tots anaven errats: amb aquest nou format encara es pot viatjar a distàncies molt més llunyanes.
"... estar viu exigeix sempre un esforç més gran que el simple fet de respirar"