Cercador
EL LLORER DE JACINT VERDAGUER I SANTALÓ.
Un relat de: Antonio Mora VergésM’aturava davant l’esglesia de Sant Esteve de Vinyoles, dita anteriorment Vinyoles d'Orís; quan al topònim, el sufix diminutiu plural les, és possiblement l’única memòria d’un conreu gens viable en aquestes terres de la Comarca d’Osona ; la vinya.
El lloc pertany avui al Municipi de les Masies de Voltregà
Retratava el llorer ufanós darrera del bust del nostre ‘poeta nacional’ Jacint Verdaguer i Santaló.
L’arbre, com la major part del que té relació amb la vida i l’obra de Verdaguer, ha estat objecte d’explicacions clarament contradictòries, així trobem :
Just al darrere del que era la rectoria on Verdaguer anà a fer de vicari entre 1871 i 1873, hi ha el Llorer de mossèn Cinto fruit d'un rebrot que va ser plantat per Jaume Collell de les branques del premi que el poeta guanyà en els Jocs Florals de 1873, precisament amb el poema de marcat to místic que transcrivim.
Durant la seva estada a Sant Esteve de Vinyoles entre els anys 1871-1873, Mossèn Cinto va plantar a l'hort de la rectoria un llorer que encara viu i que s'ha convertit en tot un símbol, ja que amb les seves branques va ser coronat com a mestre de les Lletres Catalanes, i del qual se n'ha plantat esqueixos en els llocs més significatius de la seva vida.
El lloc pertany avui al Municipi de les Masies de Voltregà
Retratava el llorer ufanós darrera del bust del nostre ‘poeta nacional’ Jacint Verdaguer i Santaló.
L’arbre, com la major part del que té relació amb la vida i l’obra de Verdaguer, ha estat objecte d’explicacions clarament contradictòries, així trobem :
Just al darrere del que era la rectoria on Verdaguer anà a fer de vicari entre 1871 i 1873, hi ha el Llorer de mossèn Cinto fruit d'un rebrot que va ser plantat per Jaume Collell de les branques del premi que el poeta guanyà en els Jocs Florals de 1873, precisament amb el poema de marcat to místic que transcrivim.
Durant la seva estada a Sant Esteve de Vinyoles entre els anys 1871-1873, Mossèn Cinto va plantar a l'hort de la rectoria un llorer que encara viu i que s'ha convertit en tot un símbol, ja que amb les seves branques va ser coronat com a mestre de les Lletres Catalanes, i del qual se n'ha plantat esqueixos en els llocs més significatius de la seva vida.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.