El llop.

Un relat de: jos monts

En aquestes muntanyes humides i fredes, en un dia de primavera.
...Se sent el llop en la llunyania i en la foscor de quest bosc, tot sol.
Vol companya per no estar sol.
El seu udolar se sent més enllà.
Fins i tot alguna femella el sentirà.
Més enllà de la serralada contestant-li li farà.
Jove i en bona edat, vol company i amant.
Escapant-se de la manada, la trovada es farà de matinada.
Companya ja ha trobat, donant-li cau, companyia i seguretat.
Mai més ja no estarà sol, adquirint responsabilitat de pare i company.
El bosc ja no sembla igual, no recorda quant estava tant sol.

josmonts

Comentaris

  • Un bon homenatge [Ofensiu]
    Naiade | 13-05-2009 | Valoració: 10

    L'udol de llop sempre m'ha fascinat, encara que s'acompanya d'una certa temença.
    M'ha agradat aquest poema, que com molts de teus no els manca la musicalitat.
    Només l'he trobat curt.

    Una abraçada

  • té un format [Ofensiu]
    ANEROL | 02-05-2008

    que és la d'un compte. Sí podria ser més complert, perquè els ritme l'he trobat bo però el desenvolupament és molt ràpid

  • Molt bo[Ofensiu]
    allspicants | 01-05-2008 | Valoració: 10


    Entrar dins del anima del llop, es com si volguessis crear un mite bo per destruir-ne un altre de dolent que durant massa temps ha perseguit a aquestes entranyables criatures.
    Estimo als animals i sempre he venerat al llop

  • Llops tan estimats i admirats[Ofensiu]
    Lèvingir | 18-04-2008

    trobo que podries haver-lo fet més llarg, més relat, més conte i amb més descripció, de la seva valentia, de la seva capacitat de sacrifici, de la seva forma de viure, de les seves udolades, dels seus instints...

    més enraonat,

    El llop per sort a tornat als pirineus de l'Alt Urgell i Cerdanya.





    Lèvingir

  • encara resona el seu plany[Ofensiu]
    Avet_blau | 27-03-2008 | Valoració: 10

    El llop, animal de manada.
    solitari, pero en familia sempre.
    Els darrers llops del Montseny :
    un mascle i dues famelles, morts en el sot
    del Matagalls, on ara hi ha la Font dels Llops.

    Varen morir tots 3,
    però encara quan em pasejo pel lloc,
    sento udols estranys,
    doncs encara resona el seu plany.

    Avet

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: