EL JUDICI FINAL.

L’Yitzhak Mogilevsky, era un personatge peculiar, tenia casa a Plockton, Escocia, malgrat que per la seva professió “oficial” , fotoperiodista de la Libre Belgique , passava fora llargues temporades.

A banda de la fotografia, en la que excel·lia, havia fet estudis de neurocirurgia a la Universitat de Beijing, obtenint un cum laude, no em parlava mai però, d’ aquesta “formació”

Rebia un bitllet d’avió per anar a España, per cobrir les manifestacions de l’extrema dreta - que no havia aconseguit obtenir la majoria per formar govern - i que intentava per qualsevol mitjà, impedir la formació de govern per part dels partits “ democràtics “.

Tenia però, una segona missió, castigar a un jutge misogin, que exercia una particular forma de lawfare , , contra les víctimes de la violència de gènere, dissortadament moltes en un país, en el que encara es considerava normal allò de “la dona, amb la pota trencada i a la cuina”.

Assistia a un dels judicis del misogin, i advertia que el Martell de jutge estava ple d’osques, el procediment l’havia instat el Ministeri Fiscal, i la víctima no tenia advocat - l’accés a la justícia es restringia per als espanyols amb l’invent del Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples (IPREM), un peculiar índex de de referència que es faria servir per donar, o no, ajudes i/o subsidis a les classes baixes. La mesura la introduïa José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 de agosto de 1960) l’1 de juliol de 2004 en substitució del Salari Mínim Interprofessional (SMI), que s’havia emprat fins aleshores -, el tracte del jutge amb la víctima, era fred, tallant contínuament qualsevol intent d’explicació, fet que va provocar la protesta del ministeri Fiscal, i altrament permetia sense limitacions l’exposició de l’advocat del “ presumpte “ agressor, quan va donar per acabat “ vist per a sentència “ el judici, va sortir junt amb el Lletrat, i se’l sentir dir “ las mujeres como las guitarras, tocadas y colgadas “, seguien rialles ,… , l’Yitzhak el seguia fins al seu despatx, on podia comprovar con afegia una osca més al Martell, la sentència declarava innocent al “ presumpte “ agressor , per manca de proves.

L’Yitzhak Mogilevsky, investigava els antecedents familiars del jutge, el seu avi, havia format part de les tropes franquistes que sota el comandament del “ carnicer del Pallars” Antonio Sagardía Ramos, assolaven al maig de 1938, la comarca de Pallars Sobirá , on es recorda encara l’afusellament de 67 persones afusellades , en bona part, dones, gent gran i criatures, que prèviament eren objecte de tota mena de vexacions.

El jutge es sorprenia de trobar-se dins de casa seva un subjecte al que no coneixia, i que li injectava un líquid al coll que li impedia enraonar, el sorprenia més encara, quan l’home li deia que avui seria per a ell el judici final, i li practicava un parell d’incisions a l’esquena que li feien perdre la mobilitat de les extremitats superiors i inferiors, i l’esfereïa el darrer comentari, a partir d’avui , i fins que t’arribi la mort , només et serà possible pensar en allò de “ las mujeres como las guitarras, tocadas y colgadas “. Trobaven al jutge, al llit, viu i immòbil al dia següent.

Li quedava molta feina al l’Yitzhak Mogilevsky, que feia unes magnifiques fotografies de feixistes cridant i fent la salutació amb la mà alçada davant de la policia.

Començava però a preparar altres “ treballs” la llista dels que feien, i havien fet lawfare , era molt llarga, i per alguns els torrons de Nadal, serien durs de pair.