EL JUDICI FINAL.

Un relat de: Antonio Mora Vergés
L’Yitzhak Mogilevsky, era un personatge peculiar, tenia casa a Plockton, Escocia, malgrat que per la seva professió “oficial” , fotoperiodista de la Libre Belgique , passava fora llargues temporades.

A banda de la fotografia, en la que excel·lia, havia fet estudis de neurocirurgia a la Universitat de Beijing, obtenint un cum laude, no em parlava mai però, d’ aquesta “formació”

Rebia un bitllet d’avió per anar a España, per cobrir les manifestacions de l’extrema dreta - que no havia aconseguit obtenir la majoria per formar govern - i que intentava per qualsevol mitjà, impedir la formació de govern per part dels partits “ democràtics “.

Tenia però, una segona missió, castigar a un jutge misogin, que exercia una particular forma de lawfare , , contra les víctimes de la violència de gènere, dissortadament moltes en un país, en el que encara es considerava normal allò de “la dona, amb la pota trencada i a la cuina”.

Assistia a un dels judicis del misogin, i advertia que el Martell de jutge estava ple d’osques, el procediment l’havia instat el Ministeri Fiscal, i la víctima no tenia advocat - l’accés a la justícia es restringia per als espanyols amb l’invent del Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples (IPREM), un peculiar índex de de referència que es faria servir per donar, o no, ajudes i/o subsidis a les classes baixes. La mesura la introduïa José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 de agosto de 1960) l’1 de juliol de 2004 en substitució del Salari Mínim Interprofessional (SMI), que s’havia emprat fins aleshores -, el tracte del jutge amb la víctima, era fred, tallant contínuament qualsevol intent d’explicació, fet que va provocar la protesta del ministeri Fiscal, i altrament permetia sense limitacions l’exposició de l’advocat del “ presumpte “ agressor, quan va donar per acabat “ vist per a sentència “ el judici, va sortir junt amb el Lletrat, i se’l sentir dir “ las mujeres como las guitarras, tocadas y colgadas “, seguien rialles ,… , l’Yitzhak el seguia fins al seu despatx, on podia comprovar con afegia una osca més al Martell, la sentència declarava innocent al “ presumpte “ agressor , per manca de proves.

L’Yitzhak Mogilevsky, investigava els antecedents familiars del jutge, el seu avi, havia format part de les tropes franquistes que sota el comandament del “ carnicer del Pallars” Antonio Sagardía Ramos, assolaven al maig de 1938, la comarca de Pallars Sobirá , on es recorda encara l’afusellament de 67 persones afusellades , en bona part, dones, gent gran i criatures, que prèviament eren objecte de tota mena de vexacions.

El jutge es sorprenia de trobar-se dins de casa seva un subjecte al que no coneixia, i que li injectava un líquid al coll que li impedia enraonar, el sorprenia més encara, quan l’home li deia que avui seria per a ell el judici final, i li practicava un parell d’incisions a l’esquena que li feien perdre la mobilitat de les extremitats superiors i inferiors, i l’esfereïa el darrer comentari, a partir d’avui , i fins que t’arribi la mort , només et serà possible pensar en allò de “ las mujeres como las guitarras, tocadas y colgadas “. Trobaven al jutge, al llit, viu i immòbil al dia següent.

Li quedava molta feina al l’Yitzhak Mogilevsky, que feia unes magnifiques fotografies de feixistes cridant i fent la salutació amb la mà alçada davant de la policia.

Començava però a preparar altres “ treballs” la llista dels que feien, i havien fet lawfare , era molt llarga, i per alguns els torrons de Nadal, serien durs de pair.


Comentaris

  • Això és per a pensar-ho molt, el judici final. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-11-2023

    Així, el judici final està a dos passos. Això és per a no pensar-ho més, perquè l'important d'aquest relat, és més que terrorífic i també esverador.
    Molt ben plantejat, Antonio.
    Cordialment i fins a l'altra. Cuida't i descansa que ja estàs fent un any més.
    Tens dos més jo. Tu del 1951 i jo del 1953.
    Fins després.
    Cordialment.

  • Esfereïdor[Ofensiu]
    llpages | 12-11-2023

    Veig que aquest relat porta l'adjectiu de "Fantàstica", però jo diria que hi ha fets històrics inserits. Podries ressaltar què hi ha de veritat en el teu magnífic text? Crec que posar negre sobre blanc ens ajudaria a entendre millor el conjunt del relat, a la vegada que ens instruiria sobre fets que, molt em sembla, són també esborronadors. Agraït, Antonio!

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6905 Relats

1200 Comentaris

5383174 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com