El Jardí de les Fades

Un relat de: caotics

-He descobert el jardí de les fades, s'amaga i només surt quan la lluna és nova.
-Avui la lluna és nova.

Les nostres veus ressonaren pel jardí, res no havia trencat el silenci que no fossin les gotes d'aigua que gotejaven a la font.

-Jo el vull veure aquest jardí. Ensenya-me'l! - em vas dir amb un somriure.
-Diuen que el jardí de les fades s'amaga rere cada somriure.
-I on és doncs? Jo també vull passejar-hi!

Al cel brillaven les estrelles, i tu em miraves amb ulls impacients. Estirats tots dos, l'un al costat de l'altre, damunt la gespa, les coses es veien diferents, els sentits s'intensificaven i de cop ho vaig veure clar.

Vaig descobrir que demanar tant que t'ensenyés el jardí de les fades no era més que demanar que t'estimés.

Un somriure fugaç va aparèixer als meus llavis i em vaig acomodar més bé sobre la gespa al teu costat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

caotics

6 Relats

11 Comentaris

6311 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29