Cercador


Llista categories

El dolç perfum

Un relat de: AVERROIS
Dos camins, tan iguals,
i al mateix temps tan llunyans.
T’observo amb tristor,
ja no és com abans,
t’has allunyat de mi
encara que la distancia
és tan curta que podria
acaronar els teus cabells,
i el suau vent em portaria
el dolç perfum de la teva pell.

Comentaris

Afegir comentari
  • Cercant certeses[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-07-2011 | Valoració: 10

    dos camins tan a prop l'un de l'altre que sembla ridícul que hi siguin. Si porten al mateix lloc! Per què un va per la dreta i l'altre per l'esquerre? La font és al final del camí. Aturem-nos-hi, gaudim de l'entorn i bevem l'aigua i els fruits secs que portem. Després fem una migdiadeta i veurem les coses d'una altra manera. Escrivint la trobaràs, segur! Una abraçada.

    aleix

  • intensitat[Ofensiu]
    bombetadellum | 19-07-2011 | Valoració: 10

    oooh, és molt intens!

  • uns versos que transmeten...[Ofensiu]
    joandemataro | 19-07-2011 | Valoració: 10

    aquest impàs de la relació íntima que es trenca i passa a sentir-se llunyana tot i la lluita interna per voler mantenir allò que s'ha acabat... uns moments durs que ensenyen a superar amargors i que empenyen a nous camins, doncs la vida continua...

    salutacions amic

    j.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371445 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Afegir a preferits
Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!





Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >