El destrossa-relats

"Mentre corria, intentava esquivar tots els obstacles que, per emprenyar, s'anaven posant al meu pas. El cabell se m'enganxava a la galta, de suat com estava. Feia una estona que s'havia fet fosc, i la llum dels fanals m'il·luminava durant unes dècimes de segon, per tornar-me a amagar, ràpidament, dins la penombra. Vaig mirar un moment enrere, i allà el tenia, perseguint-me. Sabia que jo tenia raó, però això no em donava cap mena de seguretat. Sobretot mentre no li donés el que duia a la butxaca."

A la butxaca no hi porta res!

Eh! No s'hi val! Qui ha dit això? Bé, és igual, tornem-hi. D'acord, a la butxaca no hi duia res, però ho feia per intentar confondre al seu perseguidor, i així ella es podria escapar. "Continuava corrent, quan una reixa mal ficada se'm va posar al davant. Vaig topar-hi, intentant evitar el cop amb les mans, i el meu cos va rebotre amb aquell parany d'acer flexible. Vaig intentar escalar, però els forats eren massa petits per posar-hi la punta del peu, i finalment vaig decidir girar-me i fer una ullada al meu voltant. Res, que no hi havia escapatòria. I el vaig veure. La boira que s'escampa de matinada pels carrers li embolcallava el cos"

Però no s'acabava de fer fosc?

Però no acaba de parlar el tonto? Calla, què més dóna això, era per crear l'efecte de.. bah, és igual, doncs res de boira, res de boira! Va, continuem. "La seva figura es retallava nítida al final del carrer, i, tot i la distància, podia veure com li brillaven els ulls. A la seva mà, també brillava alguna cosa."

Una pistola!

Hòstia ja! Què cony hi fa aquest tio aquí, eh? Que algú el foti fora. Bé, sí, tenia una pistola a la mà. Seguim. Podem seguir, o algú ha d'afegir alguna cosa? D'acord, seguim. "Em va apuntar amb l'arma, i va dir-me:
- Dóna'm el que duus a la butxaca.
Empassant-me la saliva, vaig negar amb el cap. Ell s'anava acostant, i les seves passes feien tremolar l'ambient.
- Dóna-m'ho.
Vaig prémer el cos contra la reixa, en un intent desesperat que aquesta se m'empassés. Al final, ell era tan a prop de mi que sentia fins i tot el seu parpelleig. Em va recolzar la pistola al front.
- Per últim cop: dóna-m'ho.
Amb un xiuxiueig, m'hi vaig tornar a negar, buscant amb la mirada alguna cosa que pogués significar la meva salvació."

Ara ve quan maten el tio de la pistola!

Eh tio, de què vas? Para de tocar-me la figa, vols? És que no sé, em talles el rotllo! M'esforço a crear una mica d'intriga, i tu vens aquí i me la tires tota enlaire. Para, val? Bé, ja no sé què cony deia.. ah sí, que està buscant algú que l'ajudi, i res, el gilipolles aquest ja us ho ha dit, resulta que apareix ella des de darrere, que els havia estat seguint, i engega un tret al tio de la pistola, i es mor.. Seguim, va.. A veure si puc posar-hi una mica de misteri, ni que sigui.. "Va caure als meus peus, i vaig respirar alleujat. Vaig apartar el cos mort mentre ella corria cap a mi per abraçar-me. En aquell moment però, una altra ombra va aparèixer, caminant lentament cap a nosaltres. El seu somriure era evident. Quan vaig adonar-me de qui era, el meu somriure també va aparèixer en cosa de segons"

És la tortuga!

Sí, sí, val! És la tortuga, què passa? Ha arribat la tortuga, ja hi són tots, va, eh, de debò, calla't la boca, ja acabo, val? No diguis res més, siusplau. De seguida estic, només la sorpresa final i ja està, podràs aguantar sense afegir res? Segur que sí, siusplau, t'ho demano per favor. Siusplau. Gràcies.
" - Hola - va dir la tortuga.
- Tortuga! Hem aconseguit salvar-ho, ho té ella. Ara t'ho donarà.
Ella però, s'apartava enrere atemorida. Vaig mirar-la estranyat, i li vaig repetir:
- És la tortuga, dóna-li, ja està, ja s'ha acabat tot.
Però ella m'ignorava, i s'agafava la butxaca amb força, intentant pronunciar alguna cosa.
- Què et passa?
- La.. la tortuga..
- Sí, és la tortuga, ja sé que és estrany que parli, però això és igual, va, dóna-li.
L'animal va decidir posar-hi cullerada:
- Va, dóna-m'ho, ja podeu marxar tranquils, us estic molt agraïda.
Ella ens mirava a mi i a la tortuga de forma alternativa."

El dolent era la tortuga! Però al final es mor!!

Ja està bé, eh! Mira, ara sí que m'he emprenyat. Saps qui es mor al final, eh, ho saps? Tu, fill de puta.

Pam.