Cercador
EL “ DESCONEGUT “ CANAL INDUSTRIAL DE BERGA.
Un relat de: Antonio Mora Vergés Llegia que Marcel·lí
Buxadé i Cunill (Berga, 1846 - 5 d'agost de 1907) enginyer català, fou el principal impulsor del Canal Industrial de
Berga.
La Josefina
Casadesús Bascompte, publica una fotografia de l'aqüeducte del torrent de les
Garrigues, de Cercs.
El canal
industrial de Berga té una llargada de 20,02 quilòmetres que recorren els municipis
de Berga, Cercs i Guardiola de Berguedà.
Es tracta d'un
canal de tres metres d'amplada i quinze de fondària, amb divuit salts
projectats (tres en rendiment). Tot i que en un 65% discorre a cel obert, va
caldre construir una trentena de túnels d'uns tres metres d'altura.
S'adapta a les
dificultats del relleu, encara que es va dissenyar intentant escapar dels
problemes geològics, els obstacles naturals i les expropiacions forçoses.
L'encert en el
traçat ha quedat demostrat pel fet que cent anys després el canal encara està
en servei.
Ens agradaria
rebre imatges de l'aqüeducte que salva el desnivell de la riera de Peguera format per set arcs de llum amb
volta de mig punt amb una caiguda vertical sobre el centre de la riera
d'aproximadament 35 metres.
Sense cap dubte
és un dels elements d'obra més
importants de tot el recorregut del canal.
Pel que fa a
túnels i foradades, n’hi ha a ha un total de 34.
Estaria bé que
algú ho poses en valor, oi?.
Buxadé i Cunill (Berga, 1846 - 5 d'agost de 1907) enginyer català, fou el principal impulsor del Canal Industrial de
Berga.
La Josefina
Casadesús Bascompte, publica una fotografia de l'aqüeducte del torrent de les
Garrigues, de Cercs.

El canal
industrial de Berga té una llargada de 20,02 quilòmetres que recorren els municipis
de Berga, Cercs i Guardiola de Berguedà.
Es tracta d'un
canal de tres metres d'amplada i quinze de fondària, amb divuit salts
projectats (tres en rendiment). Tot i que en un 65% discorre a cel obert, va
caldre construir una trentena de túnels d'uns tres metres d'altura.
S'adapta a les
dificultats del relleu, encara que es va dissenyar intentant escapar dels
problemes geològics, els obstacles naturals i les expropiacions forçoses.
L'encert en el
traçat ha quedat demostrat pel fet que cent anys després el canal encara està
en servei.
Ens agradaria
rebre imatges de l'aqüeducte que salva el desnivell de la riera de Peguera format per set arcs de llum amb
volta de mig punt amb una caiguda vertical sobre el centre de la riera
d'aproximadament 35 metres.
Sense cap dubte
és un dels elements d'obra més
importants de tot el recorregut del canal.
Pel que fa a
túnels i foradades, n’hi ha a ha un total de 34.
Estaria bé que
algú ho poses en valor, oi?.
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor

6699 Relats
876 Comentaris
4981652 Lectures
Valoració de l'autor: 9.63
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. ESCOLA DE SANT VICENÇ DE PAÜL. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ
- IN MEMORIAM. ESCOLA DE LES GERMANES CARMELITES DE LA CARITAT VEDRUNA. LES PLANES D’HOSTOLES. LA GARROTXA
- IN MEMORIAM. ESCOLA DE LLERS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ
- ERMITA DE SANT GRAU. ÚRUS. LA CERDANYA
- APOCALIPSIS
- CAPELLA DE NOSTRA SENYORA DE GRÀCIA. PUIGCERDÀ
- ESCOLA PÚBLICA DE VILADAMAT. L’EMPORDÀ SOBIRÀ
- IN MEMORIAM. EDIFICI BATLLÓ. L’OLOT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- ESCOLA PÚBLICA DE RIUDARENES. LA SELVA. EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA
- TENIU IMATGES I DADES DE LA MASIA DE L’AGELL AL TERME DE LLINARS DEL VALLÈS ?.
- SANT JULIÀ D’AGE. PUIGCERDÀ. LA CERDANYA SOTA DOMINI DEL REINO DE ESPAÑA
- IN MEMORIAM. ESCOLES DE TAÜLL. LA VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA SOBIRANA
- L'ERMITA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE MASCABRERS A L'ALEIXAR, OBRA DE TORCUATO MARIN PORCÁ. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA
- EDIFICIS ESCOLARS DE LA RIBERA D’EBRE ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESCOLA DE LA PALMA D’EBRE.
- IN MEMORIAM. ESCOLA DE LA COMPANYIA DE MARIA. LESTONAC. SOLSONA. EL SOLSONÈS