El cronòmetre del cos

Tots sabem que el cos humà es un relloge de precisió. Te gana a les seves hores. Quan es pon el sol, comencem a tenir son. Quan surt el sol ens comencem a despertar. Totssom iguals però diferents depèn de l´hora que entrem a traballar , el cos comença a posarse en marxa. Som un rellotge de precisió.

Però jo vull parlar de "l´altre" cronòmetre. M´explico. Divendres al vespre : El cronòmetre de la dona ja comença a posar-se en marxa, arriba el cap de setmana!.
El del home està esgotat per la tensió de tota la setmana... i rés, li falta corda. En el cronòmetre de la dona, ella mateixa se li ha de " donar " corda perquè el seu ja toca més quarts que hores que els que corresponen. El d´ell, ni s´assebenta, no sap ni que el té.

Dissabte al matí, el d´ella ja fa hores que va corrent con un boig, el d´ell tot justet es lleva, fa uns segons de marxa... i puf, rés!.

Dissabte al vespre. Els dos cronómetressembla que s´ajusten a la mateixa hora ( doncs ja era hora! pensa el de la dona). Si hi ha sort poden anar fent minuts... millor hores,però això depèn del cronómetre... d´ELL, perqué el d´ELLA no en te mai prou !. Bé amb sort tots dos cronómetres van a l ´hora, juntets i satisfets.

Diumenge al matí : el d´ELLA, està fresc com una " rossa", el d´ELL vermell i cansat com un " capullo".
Amb molta sort, pero molta!, el cronómetre d´ELL " pot" resistir uns segons més de corda. El d´ELLA tota " LA QUE LE ECHEN! ", però es clar..., ha de quedar bé amb ELL i dir el que ELL vol sentir : QUE BÉ AMOR, JA ESTIC SATISFETA!.