El color del cristall

Molts lectors ja hauran fet la frase en el seu cervell, oi ?, si , allò del món traïdor en el que res és veritat o mentida ........., el tema justament però, és reflexionar sobre l'absència física d'un cristall, la seva no necessitat, perquè la frase, dissortadament sigui també certa, som-hi ?

Tenim com un dels elements no físics, que condiciona i molt la visió del món, la llengua que cadascú enraona i viu; així un català ens parlarà de la tardor, per referir-se a aquest període de l'any i de la vida, i una persona de parla castellana, ho defineix com el Otoño, l'un amb article femení - el català - i l'altre masculí - el castellà; francesos i anglesos tenen un mot molt semblant al que fans servir els castellans, està doncs clar que malgrat la influencia evident del llatí en les quatre llengües, com a minin pel que fa a la tardor , els catalans ho diuen de forma diferent, diríem fins i tot, que prèvia a la llatina, càtal potser ?.

Hi ha lligat amb aquest element no físic de la llengua , el que s'anomena cultura de forma amplia, i que vindria a ser l'experiència de cadascú enfront del món, així si hom viu tancat únicament en el coneixement de la seva llengua, tot li sembla difícil, complex i àdhuc perillós; quants presumptes savis som generadors de xenofòbies ?. Quants presumptes intel·lectuals son instigadors de violència ?. Dissortadament hi ha poca gent culta arreu, oi ?

N'hi ha més d'elements no físics, la visió política per exemple, si un veu el món com un lloc per fer negocis, per competir amb els altres, per lluitar i lluitar; no s'entendrà gaire amb els que els veuen com el lloc per fer relacions, per compartir, per gaudir i gaudir; hi ha - com no - formules mixtes, i radicalismes en un i altre sentit, però això amics lectors ja ho sabem, oi ?

Encara fins l'esport ens pot servir - de fet serveix bàsicament per això - com eina per fomentar l'odi, la divisió, l'ànim de revenja, i el sentiment estúpid fins al límit , de que un colors o la manca d'aquests - cas del blanc - ens fa millor que la resta de persones.

Les creences son també elements poderosos per animar els pitjors sentiments, tenim exemples recents i dolorosos, dins del món anomenat cristià , Irlanda del Nord, on creients protestants, inciten a l'assassinat de creients catòlics, i a l'inrevés; dins del món àrab , l'Iraq, on creients shiites inciten a l'assassinat de creients sunnites, i a l'inrevés; exemples dins altres creences, budisme, induhisme, fins a les formes religioses anteriors al Déu Únic, us en calen ?. I els conflictes inter-religiosos, cal explicitar-los ?

La pertinença a un grup concret, o una raça determinada, son clarament factors desencadenants de sentiments de rebuig, d'odi, de por, i per tant de conductes de segregació, de violència i de crueltat. Amb tot el que ens pensem ser, i justament encara, el que - almenys a alguns - ens lliura de rebre majors dosis d'inhumanitat manifesta, es el fet de portar ulleres, d'haver - forçosament - de veure el món amb un cristall.

He de dir però, que la brutícia del cristall de les ulleres, acostuma a marxar bé, amb aigua i sabó, i que eixugant-les amb un mocador de roba, millor de cotó que d'altres tèxtils, la visió clara i neta retorna deseguida, mentre que pel que fa als elements no físics abans esmentats, i molts d'altres , generalment recuperar una visió clara i neta, esdevé una tasca impossible, oi ?

mora.a@guimera.info