El clam contra la boira

S'acosta una boira que·m pren l'esperit,
ve cap a mi imparable, implacable;
em pren el cor i se m'escapa un crit,
i s'apodera de mi un sentiment indomable.

Apareix de sobte i ningú l'ha cridada,
m'envolta i m'atrapa,
m'escanya i m'espanta,
i no és pas la primera vegada.

No sé per què ha vingut
ni sé quan marxarà;
potser demà ja hauré caigut
i ningú m'aixecarà.

Això és un crit d'ajuda
que espera trobar resposta,
és una declaració de guerra,
de guerra contra la boira.

Feu que se'n vagi si us plau,
no em deixeu sola en la lluita,
ajudeu-me a desfer-me
de la perversa boira negra.

M'estreny el cor amb força,
m'entristeix i la vida me la torça,
m'embogeix i em fa plorar,
m'ofega i em fa abandonar.

Això és un clam a la vida,
a la vida plena de claror,
a una nit de tardor compartida,
a la vida lluny de l'amargor.

Doneu-me la força que necessito,
ajudeu-me a aconseguir aquesta vida,
aquesta vida feliç que desitjo,
diem adéu a aquesta boira,

la perversa boira negra.