Un dia

Cau una llàgrima
i d'altres s'hi afegeixen;
cau un peó
i d'altres el segueixen.

Torna a ser el de sempre:
els peons continuen caient;
torna a ser la tristesa
que em continua perdent.

Potser mai se'n va anar
sinó que creix,
lluny de minvar.

A mesura que es pon el sol
creix el desconsol;
a mesura que avancen els dies
m'acosto més al pou.

No em deixa el rostre humit
veure lluir la lluna;
no em deixa la tristor
fugir de l'amargor.

Però un dia tocaré fons,
un altre em somriurà la vida,
i un dia em llevaré i seré feliç.