El cim que tenia molts noms

Neus, Joan.
Esteu a punt per la nova aventura.
El cim dels cims.
El més desitjat per vosaltres.
Peró aquest cop és diferent,
doncs inicieu la marxa agafats de les mans, ara entrellaçades amb els vostres anells d'or blanc.
Nosaltres desde baix en serem testimonis.
I desde dalt ens anireu dient quin nom té.
Primer el cim de la passió.
Desprès, a pocs metres, el de l'amor etern.
A la seva vora, la serralada del respecte,
acompanyada per les carenes de la tolerància i l'armonia.
Aneu amb compte amb les allaus de la rutina.
Sort en tindreu del cim de l'amistat.
I els camins de la complicitat.
No us preocupeu per la meta, doncs cada dia serà un repte.
I cada repte serà un nou cim.
No us deixeu atemorir per la fosca nit
que en qualsevol moment us pot fer enlentir el pas.
Neus, tu tens la llum del Joan que et treurà la por
I tu Joan, tens la sensibilitat de la Neus que et farà de guia.
Que no us agobiin els metres.
Doncs inicieu el cim més difícil per vosaltres.
Sempre heu sabut que faríeu un 2000 o un 3000 i ara...
Fareu el cim que no té fi.
I nosaltres en serem testimonis desde la vora.
Perquè hi serem en cada pas que feu.
En cada cim que aconseguiu.
Inicieu el cim que té molts noms, que té molts llocs.
Us desitgem una feliç escalada.