el cicle de la creació

Del lector recollim l'adob per a continuar fent allò que a l'arbre (escrits) dóna vida, un bon sól(el plaer d'ésser llegit), alimentat pels nodrients de la nostra imaginació i la necessitat de comunicar-nos amb l'entorn....
Som un arbre de branques llargues que vol fer una ombra cada cop més gran...

Petonets,

angie

es dels teus pitjors. Estic meravellada amb la teva poesia en general, pero crec que pel fet de publicar massa a vegades perds intensitat. Aquest es un toc d'atencio, pero et reitero que estic plenament enamorada de la teva poesia

"...
Els falta el lector,
la lectora.
Llavors
el poema i el relat
prenen ... vida
i així es tanca el cicle
de la creació!"

Quanta veritat! Quanta raó que tens..... com per art de màgia, els poemes i els relats s'omplen de vida quan passen per la retina d'uns ulls.... com els meus ara mateix, que s'han quedat absolutament meravellats al donar vida a aquest poema teu, i per extensió al seu autor...

Felicitats, un poema, COM SEMPRE, meravellós, enginyós, imaginatiu i sorprenent. El cicle de les teves creacions.

Petonets, Capdelín!

Mai pararia de llegir-te m'estas enganxat cop un insecte enganxa a sa fulla.. bufa noi.. ets tot un mestre en escriptura, espero que t'nrecordis de RC cuan publiquis llibres i llibre i viatgis per londes, nova york, japo, australia, i dignis llibres que es traduiran a tot el mon, amb tots els idiomes!
Bufa.. quina paranoia m'he montat en un moment.. perfavor! bé.. et vaig deixant
i no somio tant..xD
Moltissims petons*

un poema teu, sempre em quedo aturada davant la pantalla, sense saber què dir. Amb la mirada més ennllà.

És com si les teves paraules se m'emportessin lluny d'aquesta realitat, i de sobte, obrint els ulls (que no tenia tancats) em trobo de nou al despatx gris.

No sé comentar poemes, però sí puc dir que fas màgia amb les paraules. Que crees composicions d'una bellesa extraordinària. Que dius coses que commouen.

Un barret per vos, ple de rendició front els teus versos.

Salz.