EL CERDÀ DE LA GARGA. CENTELLES. OSONA

Llegia a patrimoni Gencat; es tracta d'un gran casal amb teulada a dues vessants i orientat al sud. L'alçada de l'edifici és considerable: planta baixa i dos pisos. L'edifici és molt regular i dóna una impressió de solidesa i austeritat. Totes les cantoneres són de pedra treballada.







A la façana principal destaca un gran portal dovellat datat de l'any 1733. Damunt del portal hi ha un balcó de pedra treballada. A banda i banda del balcó, a l'alçada del primer pis, hi ha dos esgrafiats mal conservats de la mateixa data, essent un d'ells un rellotge de sol.

Als voltants hi ha diferents masoveries i edificis auxiliars encerclats per un clos tancat que procedeix del mas i que conforma dues llices.

La primera documentació es remunta a l'any 1160. La masia patí diferents modificacions i l'actual estructura és la que es realitzà al segle XVIII.

En aquesta masia nasqué l'enginyer Ildefons Cerdà i Sunyer de Vilarestau (Centelles, Osona, 23 de desembre de 1815 – Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876) a l'any 1815 i l'heretà el 1850. Es compleixen ara els 200 anys del seu naixement

El segle passat s'hi allotjà durant un temps Jaume Llucià Balmes i Urpià (Vic, 28 d'agost de 1810 - 9 de juliol de 1848), molt amic de la família.

El cognom Cerdà s'extingí amb les filles d'Ildefons Cerdà i Sunyer de Vilarestau , passant la propietat a una família vigatana. Una placa a la façana principal perpetua el record de l'urbanista, realitzat pels amics de Centelles.




El propi Ildefons Cerdà i Sunyer de Vilarestau va fer realitzar algunes reformes, com per exemple la capella de Santa Magdalena.




El mas en l’actualitat acull tota mena d’actes i celebracions, això ha obligat a fer una gran tasca de restauració, que més aviat que tard, esperem que arribi també a la capella esmentada suara.

Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com