Cercador
EL CEMENTIRI MONUMENTAL DE MÓRA D’EBRE. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésHavíem visitat amb el Josep Olivé Escarré el cementiri de Móra d’Ebre, comprovàvem que conserva un bon nombre de monuments funeraris; escollia dos panteons que em semblàvem interessants, i en absència de cap dada en el mateix túmul, demanava informació a l’Ajuntament.
Rebia un email amb el següent text ; En relació a la vosta consulta a dalt esmentada, enviada per e-mail en data 14/11/14, adjunt us fem tramesa d’unes pàgines del llibre de Francesc Fontbona: “Carles Mani, l’escultor Maleït”, en les que s’esmenta l’autoria del panteó de la família Monlleó (s’adjunta també fotografia de l’interior, amb dos canelobres i una creu, dissenyats també pel mateix autor).
Pel que fa al segon panteó, algunes fonts l’atribueixen també a Carles Mani, atesa la similitud d’estil d’ambdues construccions.
Us agraïm l’interès que demostreu per les manifestacions artístiques de la nostra població, en aquest cas, centrades en l’art funerari.
Cercava ara informació de l’ escultor, Carles Mani i Roig, i trobava que segons l’enciclopèdia Catalana, va néixer a Tarragona, Tarragonès, l’any 1866 , i lliurava l’anima al Senyor a Barcelona, Barcelonès, l’any 1911. Hi ha qui defensa però, que el naixement es va produir a Móra de d’Ebre, i això perquè el seu pare, Carles Mani i Omedes, sastre de professió , es va casar en primeres noces amb Josepa Roig Sancho, d'Orta, a la Terra Alta, que va morir amb vint-i-quatre anys, i el vidu contreia segones núpcies amb Magdalena Vidal i Estruel, de Gandesa.
Tenim gràcies al Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931), imatges de com era físicament Carles Mani i Roig.
Agraïa l’atenta resposta de l’Ajuntament de Móra d’Ebre, i aprofitava per insistir en el fet de que qualsevol cosa que fem – per petita que sigui – per corregir el desconeixement que té la ciutadania vers aquelles terres, tindrà sens dubte un efectiu positiu.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Pel que fa al segon panteó, algunes fonts l’atribueixen també a Carles Mani, atesa la similitud d’estil d’ambdues construccions.
Us agraïm l’interès que demostreu per les manifestacions artístiques de la nostra població, en aquest cas, centrades en l’art funerari.
Cercava ara informació de l’ escultor, Carles Mani i Roig, i trobava que segons l’enciclopèdia Catalana, va néixer a Tarragona, Tarragonès, l’any 1866 , i lliurava l’anima al Senyor a Barcelona, Barcelonès, l’any 1911. Hi ha qui defensa però, que el naixement es va produir a Móra de d’Ebre, i això perquè el seu pare, Carles Mani i Omedes, sastre de professió , es va casar en primeres noces amb Josepa Roig Sancho, d'Orta, a la Terra Alta, que va morir amb vint-i-quatre anys, i el vidu contreia segones núpcies amb Magdalena Vidal i Estruel, de Gandesa.
Tenim gràcies al Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931), imatges de com era físicament Carles Mani i Roig.
Agraïa l’atenta resposta de l’Ajuntament de Móra d’Ebre, i aprofitava per insistir en el fet de que qualsevol cosa que fem – per petita que sigui – per corregir el desconeixement que té la ciutadania vers aquelles terres, tindrà sens dubte un efectiu positiu.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Rebia un email amb el següent text ; En relació a la vosta consulta a dalt esmentada, enviada per e-mail en data 14/11/14, adjunt us fem tramesa d’unes pàgines del llibre de Francesc Fontbona: “Carles Mani, l’escultor Maleït”, en les que s’esmenta l’autoria del panteó de la família Monlleó (s’adjunta també fotografia de l’interior, amb dos canelobres i una creu, dissenyats també pel mateix autor).
Pel que fa al segon panteó, algunes fonts l’atribueixen també a Carles Mani, atesa la similitud d’estil d’ambdues construccions.
Us agraïm l’interès que demostreu per les manifestacions artístiques de la nostra població, en aquest cas, centrades en l’art funerari.
Cercava ara informació de l’ escultor, Carles Mani i Roig, i trobava que segons l’enciclopèdia Catalana, va néixer a Tarragona, Tarragonès, l’any 1866 , i lliurava l’anima al Senyor a Barcelona, Barcelonès, l’any 1911. Hi ha qui defensa però, que el naixement es va produir a Móra de d’Ebre, i això perquè el seu pare, Carles Mani i Omedes, sastre de professió , es va casar en primeres noces amb Josepa Roig Sancho, d'Orta, a la Terra Alta, que va morir amb vint-i-quatre anys, i el vidu contreia segones núpcies amb Magdalena Vidal i Estruel, de Gandesa.
Tenim gràcies al Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931), imatges de com era físicament Carles Mani i Roig.
Agraïa l’atenta resposta de l’Ajuntament de Móra d’Ebre, i aprofitava per insistir en el fet de que qualsevol cosa que fem – per petita que sigui – per corregir el desconeixement que té la ciutadania vers aquelles terres, tindrà sens dubte un efectiu positiu.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Pel que fa al segon panteó, algunes fonts l’atribueixen també a Carles Mani, atesa la similitud d’estil d’ambdues construccions.
Us agraïm l’interès que demostreu per les manifestacions artístiques de la nostra població, en aquest cas, centrades en l’art funerari.
Cercava ara informació de l’ escultor, Carles Mani i Roig, i trobava que segons l’enciclopèdia Catalana, va néixer a Tarragona, Tarragonès, l’any 1866 , i lliurava l’anima al Senyor a Barcelona, Barcelonès, l’any 1911. Hi ha qui defensa però, que el naixement es va produir a Móra de d’Ebre, i això perquè el seu pare, Carles Mani i Omedes, sastre de professió , es va casar en primeres noces amb Josepa Roig Sancho, d'Orta, a la Terra Alta, que va morir amb vint-i-quatre anys, i el vidu contreia segones núpcies amb Magdalena Vidal i Estruel, de Gandesa.
Tenim gràcies al Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931), imatges de com era físicament Carles Mani i Roig.
Agraïa l’atenta resposta de l’Ajuntament de Móra d’Ebre, i aprofitava per insistir en el fet de que qualsevol cosa que fem – per petita que sigui – per corregir el desconeixement que té la ciutadania vers aquelles terres, tindrà sens dubte un efectiu positiu.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.