EL CASTELLOT DE CASTELLVI DE LA MARCA

Quan arribàvem el Marcel Morató Tort, i l’Antonio Mora Vergés, davant les minses ruïnes de la torre del Castellot – torre mestra per alguns – i els escassos llençols dels murs de tancament, en venia al cap que en la llengua catalana el sufix -ot (i -ota) té un doble significat : i habitualment prima el pejoratiu i/o despectiu , per davant del augmentatiu : (animalot, bruixot, casota, donota,....)




De la descripció tècnica reproduïm : Fortalesa de gran importància històrica d'època medieval. Actualment només en resta la torre mestra o de l'homenatge, de planta circular de 5,5 m de diàmetre i 11 m d'alçada conservada; enterament en el pis inferior mentre que de la part superior només en queda la meitat. Aquesta torre era envoltada per una muralla, de la qual encara es conserven alguns llenços de poca alçària.

En relació justament a la ‘ gran importància històrica d'època medieval’ , trobava : Castell termenat. Esmentat vàries vegades en documents medievals. Hi ha referències històriques del "castro Vetulo extremi marchia" de l'any 901 ó 929 i altra del "Kastrum Vetere" de l'any 977 on es documenta que els comtes de Barcelona venen a Guillem de Castellvell l'ús del castell.

El 1293 el tenia en propietat Mir de Castellvo.

Posteriorment van disposar del castell els vescomtes de Bearn i els comtes de Foix (segle XIV) per a retornar a les mans de la corona.

La proximitat a nuclis de població explica en molts casos la depredació de que han estat objecte el monuments històrics; no és aquest certament el cas, el Castellot – les seves runes – es localitzen en un contrafort de la Serra del Montmell, d’accés ‘complicat’ per dur a terme tasques de rapinya.




Veiem des d’allà la torre del dit ‘ Castell del Pascol’ , on observava en la nostra posterior visita; ‘ parets senceres de tàpia, que els anys van dissolent amb l’ajuda del vent i la pluja; per arreu també se’ns fan visibles restes d'arcades de mig punt, amb carreus de bona mida, del que va ser una casa ‘forta’.