Cercador
EL CASTELL DELS BARUTELL A OIX. LA GARROTXA
Un relat de: Antonio Mora VergésLa Carmen Toledo Cañadas i el Tomàs Irigaray Lopez, continuen fent via per la comarca de la Garrotxa, recollien en aquesta ocasió imatges i dades de Casal-castell d’Oix, que està ja documentat l’any 1270.
De la descripció tècnica, llegim : Casa forta de planta rectangular i pati interior bastida amb carreus ben escairats amb diferents pisos d'espitlleres a les quatre façanes i una torre de l'homenatge de planta quadrada, construïda-restaurada per l'actual propietari (la torre no havia arribat als nostres dies i s'ignora si realment havia existit mai). Està situada a l'angle de tramuntana i llevant. La façana més remarcable està orientada a ponent, on hi ha la porta principal d'arc de mig punt feta amb senzilles dovelles i un matacà de nova construcció amb una creu grega on es poden llegir els noms del matrimoni propietari i la data de construcció. S'han obert nombroses finestres, algunes formades amb doble arc de mig punt, amb columna i capitell central, la major part de nova factura.
S’explica que l'any 1462 el castell de Bestracà va ser atacat pels remences – curiosament la crònica està en llengua castellana - : "no habiendo querido Berenguer de Barutell soltar a un remensa que tenia preso por no haber querido pagar las tasas, los remensas lo sitian en su castillo de Bestracà, lo toman a fuerza de armas u ponen en la prisión del castillo en lugar del remensa a Berenguer de Barutell con una cadena al cuello y, penetrando en el dormitorio de su senyora, la amenazan y la hacen salir del castillo junto con sus hijos, saqueándolo y llevándose ropa y otros objetos". Es creu que després, la família Barutell decidí traslladar a Oix la seva residència, tant per qüestions de seguretat , com perquè les condicions de vida no eren tan feixugues.
En el segle XVII, el marquès d'Almazan va intentar enderrocar-lo amb l'excusa de que en ell s'hi refugiaven bandolers. Per sort l'ordre del marquès va ser derogada.
La fortificació va ser el casal dels Baturell fins que en la segona meitat del segle XVIII Bonaventura Puigbaturell-Bestrecà i d'Asper es va casar amb Teresa de Càncer, que prèviament havia estat casada amb Ramon de Sants, senyor de la casa de Montrodon. Des d'aquell moment, la possessió del castell va passar a mans de la família Sants.
El títol de Bestrecà es va anar perdent, especialment després que a principis del segle XIX el senyor d'Oix, de Talaixà i de la casa de Montrodon va morir sense descendència. Des d'aquell moment el títol passà per les mans dels Marquesos de Monistrol i la família dels Escribà de Romaní, fins que finalment es va perdre.
L'escut d'armes de la noble família de Barutell/, Bestrecà es conserva a l'interior del temple. L'escut fou descobert per Miquel Oliva i Prat, en ocasió dels treballs portats a terme a l'església de Sant Andreu de Bestrecà l'any 1957.
BARUTELL
BESTRECÀ
L'escut presenta una barra en diagonal, damunt la qual hi ha un gos amb la cua dreta i collar al coll. Tot està envoltat per elements vegetals estilitzats i un casc.
L’any 1977 la propietat pertany al senyor Joan Hortalà
De la descripció tècnica, llegim : Casa forta de planta rectangular i pati interior bastida amb carreus ben escairats amb diferents pisos d'espitlleres a les quatre façanes i una torre de l'homenatge de planta quadrada, construïda-restaurada per l'actual propietari (la torre no havia arribat als nostres dies i s'ignora si realment havia existit mai). Està situada a l'angle de tramuntana i llevant. La façana més remarcable està orientada a ponent, on hi ha la porta principal d'arc de mig punt feta amb senzilles dovelles i un matacà de nova construcció amb una creu grega on es poden llegir els noms del matrimoni propietari i la data de construcció. S'han obert nombroses finestres, algunes formades amb doble arc de mig punt, amb columna i capitell central, la major part de nova factura.
S’explica que l'any 1462 el castell de Bestracà va ser atacat pels remences – curiosament la crònica està en llengua castellana - : "no habiendo querido Berenguer de Barutell soltar a un remensa que tenia preso por no haber querido pagar las tasas, los remensas lo sitian en su castillo de Bestracà, lo toman a fuerza de armas u ponen en la prisión del castillo en lugar del remensa a Berenguer de Barutell con una cadena al cuello y, penetrando en el dormitorio de su senyora, la amenazan y la hacen salir del castillo junto con sus hijos, saqueándolo y llevándose ropa y otros objetos". Es creu que després, la família Barutell decidí traslladar a Oix la seva residència, tant per qüestions de seguretat , com perquè les condicions de vida no eren tan feixugues.
En el segle XVII, el marquès d'Almazan va intentar enderrocar-lo amb l'excusa de que en ell s'hi refugiaven bandolers. Per sort l'ordre del marquès va ser derogada.
La fortificació va ser el casal dels Baturell fins que en la segona meitat del segle XVIII Bonaventura Puigbaturell-Bestrecà i d'Asper es va casar amb Teresa de Càncer, que prèviament havia estat casada amb Ramon de Sants, senyor de la casa de Montrodon. Des d'aquell moment, la possessió del castell va passar a mans de la família Sants.
El títol de Bestrecà es va anar perdent, especialment després que a principis del segle XIX el senyor d'Oix, de Talaixà i de la casa de Montrodon va morir sense descendència. Des d'aquell moment el títol passà per les mans dels Marquesos de Monistrol i la família dels Escribà de Romaní, fins que finalment es va perdre.
L'escut d'armes de la noble família de Barutell/, Bestrecà es conserva a l'interior del temple. L'escut fou descobert per Miquel Oliva i Prat, en ocasió dels treballs portats a terme a l'església de Sant Andreu de Bestrecà l'any 1957.
BARUTELL
BESTRECÀ
L'escut presenta una barra en diagonal, damunt la qual hi ha un gos amb la cua dreta i collar al coll. Tot està envoltat per elements vegetals estilitzats i un casc.
L’any 1977 la propietat pertany al senyor Joan Hortalà
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.