El brollador

En Miquel, en Rafael i en Gabriel, eren tres germans amb molt d'enginy i empenta.

Tots tres havien vist com els seus avis i ara els seus pares portaven un bar, una taverna com a leshores li deien la gent del poble.

A la taverna li deien EL BROLLADOR, perquè segons els més grans del poble, hi havia hagut una font d'aigua fresca i que al fer la casa per posar la taverna s'havia assecat. La gent del poble li va posar sorneguerament el sobrenom del BROLLADOR DE MOST.

Pasaren els anys i cadascun del tres germans és va dedicar a traballar en el que més els abellia.

Em Miquel el gran, tenia una gran afecció i un bon ull clínic per saber triar els raïms i fer un vi d'una gran qualitat. Va ser el fundador d'una petita empresa vinícola que exportava uns inmillorables vins del pais per reu del món.
A l'empresa va començà a treballar una noia amb molta empenta i que també hi entenia i molt, en el tema dels vins. La Fe, com es deia la noia, va ser tan imprescindible per en Miquel que es van enamorar i van casar-se.
Però al final, ell sentia que li mancava alguna cosa . Trobava a faltar les seves arrels.

En Rafael , va estudiar hosteleria.Va treballar com a gerent en diferents cadenes d'hotels de prestigi en tot el món. Va fer tota classe de contactes amb el món de l'hosteleria.
En un dels hotels , va conèixer a l'Esperança que era la relacions públiques. Es van enamorar i van casar-se.
Però ell no era del tot feliç. Trobava a faltar les seves arrels.

En Gabriel, el petit, era un gran cuiner. A més dels estudis de restauració per tot arreu del món, era un autodidacte en l'alquimia dels gustos. D'un no res et feia gaudir del sabor més exquisit. Va escriure un llibre amb receptes totalment seves i va tenir molt d'èxit. Va donar diverses conferencies i en una d'elles, va conèixer a la que va ser la seva dona, la Caritat.
Tot al seu voltant eren paraules de lloança per les seves creacions. Però en el seu interior, trobava a faltar les seves arrels.

Un bon dia, millor dit un mal dia per ells, ja que el seu pare havia mort, es van tornar a retrobar el el bar El Brollador.
El seu pare els hi havia deixat en herència.
Quina herència!, van pensar tots tres. Una taverna ruïnosa que no s'aguentava ni amb fils, però que la gent del poble hi anava religiosament cada dia i a tot hora.

Els tres germans ( els Arcàngels, com els hi deien els del poble ) i les seves dones, la Fe, l'Esperança i la Caritat ( les Virtuts, com també els hi deien la bona gent del poble ), tenien experiència en determinades tasques molt adequades per fer fructiferar un nou negoci, i a la vegada millorar el que sempre havia estat l'establiment més emblemàtic del poble.

Els tres matrimonis van arreglar la taverna: La van convertir en un hotel.
Un hotel , on és respirava la tranquil-litat del poble i a la vegada el confort que tan aprecia la gent de ciutat.
La cuina de l'hotel era inmillorable. D'allí sortien tota classe de requisits, regats amb uns vins a gust dels millors someliers.

L' hotel era un èxit, però el millor èxit de tots, va ser que tots tres germans van retrobar-se amb se seves arrels, i van sentir-se bé.

El nom de l'hotel el van retocar una miqueta, a leshores és va anomenar: LES VIRTUTS DEL BROLLADOR.