El Barber de Youssoufia

Un relat de: iong txon

Acabo de tornar de cal barber i del banc. Abans hem deixat una roba per planxar en un local minúscul atapeït de vestits impecablement planxats. Al barber hi havia un ajudant, però després ha arribat l'amo, que m'ha atès personalment mentre els meus acompanyants s'esperàven.

És un local petit amb només dos sillons per tallar els cabells, davant d'un mirall que cobreix la paret esquerra de banda a banda. A sota del mirall hi ha una petita repisa o taulell amb algunes ampolles i altres estris per a la feina. En un racó al fons hi ha una tauleta i a la paret de la dreta hi ha un banc de fusta i tres o quatre cadires per als qui s'esperen. En un prestatge damunt l'entrada, un televisor serveix per entretenir el personal.

Em passa la pinta -una mena de raspall rodó de plàstic -i després em passa la màquina elèctrica pel clatell. Diverses vegades em mulla el cap amb un pulveritzador i me'l frega fort amb totes dues mans. És un massatge que em relaxa i sento que se m'estarrufen els cabells i m'activa la circulació. M'avergonyeix recordar que les dues últimes vegades que m'he dutxat no he pogut rentar-me el cap per falta de xampú.

Ha entrat una nena amb un nadó a coll. El barber li ha fet un petó i la nena s'ha assegut darrera nostre. Després un home ha entrat fins a la tauleta del fons i ha agafat una safata amb uns vasos per rentar. Mentre se'ls emportava a preguntat al barber si volia un cafè. La criatura s'ha posat a plorar una bona estona, mentre el barber fa anar les tisores i la pinta llarga amb destresa. Torna a pulveritzar aigua, a fregar-me tot el cap amb les mans i encara una sessió més de tisores. Després agafa la navalla, la mulla amb alcohol sobre el vidre del taulell que hi ha davant nostre i l'encén. Ho deixa cremar una estona. S'ha encès també l'alcohol que ha caigut al taulell i tinc por que no se li trenqui el vidre. Ho apaga i em passa la navalla per clatell i orelles. Hi ha un moment de calma: la criatura ha parat de plorar i només se sent el televisor que hi ha sobre l'entrada. Finalment amb les tisores em talla els pèls de les orelles i fins i tot els dels forats del nas, cosa que em fa sentir una mica incòmode. M'eixuga el cap amb una tovaiola i comença a espolsar-me el clatell i el nas i les orelles, mentre em treu la peça de roba i la tovaiola que m'havia posat a les espatlles.

A casa mai no m'havien donat un servei així. Li pregunto en francès quan li dec però no em vol contestar. Fa un gest que d'entrada no sé interpretar i demano ajuda al meu guia: "Diu que li donis el que et sembli". Sense saber ben bé que he de fer li dono un bitllet de vint, que és el que em va cobrar l'any passat un altre barber d'aquest mateix poble. Normalment a la gent del país els cobren la meitat. En Nourdin li dóna els vint dirhams al barber, ens acomiadem i sortim del local tots tres: en Nourdin, l'oncle Mehdi i jo. Penso el que costa una tallada de cabells a casa i sento que li he donat pocs diners.

És un poble prou gran, amb un ambient bastant rural, tot i que la seva economia es basa sobretot en la indústria minera. Durant tot el dia van sortint regularment trens de mercaderies amb els vagons carregats de fosfat negre, el més valorat, cap al port de Safi. La seva gent ha estat amable i hospitalària. Que Déu et beneeixi, Youssoufia.

Comentaris

  • un relat seré[Ofensiu]
    ANEROL | 09-10-2007 | Valoració: 10

    d'uns moments de la vida. Són els detalls i els petits moments els que ens fan reflexionar

  • Un bon retrat[Ofensiu]
    brideshead | 23-08-2007

    de qualsevol poblet que et pots trobar en plenes vacances, ben lluny de casa, i en terres que, tot i semblar estranyes, respiren aquell caliu veïnal i amistós que ningú no et transmetria mai en un mitjà de comunicació, per exemple. Només es descobreix quan el visites en persona i descobreixes la calidesa i humanitat d'unes persones que conviuen pacíficament entre ells i també amb els turistes i que, segurament, saben gaudir de la vida, humil i senzilla, molt més que qualsevol occidental de l'anomenat "primer món".

    Totes aquestes reflexions són les que m'ha transmés el teu relat, amb la lenta descripció de la barberia i de les persones que hi treballen i que hi entren. I tu te'n vas amb la sensació que li has pagat poc pel tall de cabell... el barber, segurament, va apreciar molt els vint dirhams perquè, ja ho diu la dita, 'els diners no fan la felicitat' i ell, molt probablement, va ser més feliç de pensar que li havies fet confiança perquè posés les seves mans al teu cap que no pas els diners que li poguessis donar a canvi.

    M'ha agradat, Quim, aquesta petita estampa d'un matí a Youssoufia. Traspúa tranquil·litat.

    Veig que el relat té gairebé un any... no penses seguir publicant?

    I de les cites que tens a la biografia, em quedo amb aquesta:

    "Fóu una pàtria, va morir tan bella
    que mai ningú no la gosà enterrar
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    a sota de cada estrella un català".

    ... Chapeau!

    Una abraçada i que l'estiu et sigui ben plaent!

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

130 Relats

269 Comentaris

108322 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Ventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".




El meu primer poemari en paper:

Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni




.