El Barber de Youssoufia

Acabo de tornar de cal barber i del banc. Abans hem deixat una roba per planxar en un local minúscul atapeït de vestits impecablement planxats. Al barber hi havia un ajudant, però després ha arribat l'amo, que m'ha atès personalment mentre els meus acompanyants s'esperàven.

És un local petit amb només dos sillons per tallar els cabells, davant d'un mirall que cobreix la paret esquerra de banda a banda. A sota del mirall hi ha una petita repisa o taulell amb algunes ampolles i altres estris per a la feina. En un racó al fons hi ha una tauleta i a la paret de la dreta hi ha un banc de fusta i tres o quatre cadires per als qui s'esperen. En un prestatge damunt l'entrada, un televisor serveix per entretenir el personal.

Em passa la pinta -una mena de raspall rodó de plàstic -i després em passa la màquina elèctrica pel clatell. Diverses vegades em mulla el cap amb un pulveritzador i me'l frega fort amb totes dues mans. És un massatge que em relaxa i sento que se m'estarrufen els cabells i m'activa la circulació. M'avergonyeix recordar que les dues últimes vegades que m'he dutxat no he pogut rentar-me el cap per falta de xampú.

Ha entrat una nena amb un nadó a coll. El barber li ha fet un petó i la nena s'ha assegut darrera nostre. Després un home ha entrat fins a la tauleta del fons i ha agafat una safata amb uns vasos per rentar. Mentre se'ls emportava a preguntat al barber si volia un cafè. La criatura s'ha posat a plorar una bona estona, mentre el barber fa anar les tisores i la pinta llarga amb destresa. Torna a pulveritzar aigua, a fregar-me tot el cap amb les mans i encara una sessió més de tisores. Després agafa la navalla, la mulla amb alcohol sobre el vidre del taulell que hi ha davant nostre i l'encén. Ho deixa cremar una estona. S'ha encès també l'alcohol que ha caigut al taulell i tinc por que no se li trenqui el vidre. Ho apaga i em passa la navalla per clatell i orelles. Hi ha un moment de calma: la criatura ha parat de plorar i només se sent el televisor que hi ha sobre l'entrada. Finalment amb les tisores em talla els pèls de les orelles i fins i tot els dels forats del nas, cosa que em fa sentir una mica incòmode. M'eixuga el cap amb una tovaiola i comença a espolsar-me el clatell i el nas i les orelles, mentre em treu la peça de roba i la tovaiola que m'havia posat a les espatlles.

A casa mai no m'havien donat un servei així. Li pregunto en francès quan li dec però no em vol contestar. Fa un gest que d'entrada no sé interpretar i demano ajuda al meu guia: "Diu que li donis el que et sembli". Sense saber ben bé que he de fer li dono un bitllet de vint, que és el que em va cobrar l'any passat un altre barber d'aquest mateix poble. Normalment a la gent del país els cobren la meitat. En Nourdin li dóna els vint dirhams al barber, ens acomiadem i sortim del local tots tres: en Nourdin, l'oncle Mehdi i jo. Penso el que costa una tallada de cabells a casa i sento que li he donat pocs diners.

És un poble prou gran, amb un ambient bastant rural, tot i que la seva economia es basa sobretot en la indústria minera. Durant tot el dia van sortint regularment trens de mercaderies amb els vagons carregats de fosfat negre, el més valorat, cap al port de Safi. La seva gent ha estat amable i hospitalària. Que Déu et beneeixi, Youssoufia.