D'un dia per l'altre

I d'un dia per l'altre tot allò s'ha acabat. I d'un dia per l'altre tot l'odi s'ha estimat, i d'un dia per l'altre el problema s'ha solucionat, i d'un dia per l'altre ja tot s'ha arreglat.

Totes les pors, preocupacions i merdetes, són les petites coses que ens fan no descansar. Totes les petites coses, les bones, són les que ens deixen dormir, amb pau, tranquil·litat i amor.

Sense pensar en el demà, ens transportem com objectes d'un lloc a l'altre sense cap queixa i aquí estem. Ara dins un món ple de flors i violes i demà no ho sabem. Tots creiem que una cosa bona va seguida d'una de dolenta i desitgem que una de dolenta vaigi seguida d'una de més bona. Som així, no ens agrada pensar que les coses passen perquè sí, però, sense saber-ho ho creiem així.

A mi ara no m'agrada pensar en els mil problemes que volten per al meu cap, simplement disfruto del moment i em sento lliberada de tota la presor que he estat sotmesa anteriorment. Em sento bé, encara que també sé que aquest estat s'acabarà, però ara mateix, m'és igual.

Els dies s'acaben, no en tenim més. Tenim uns números i cada dia n'és un de menys. Pot ser que això sigui bo, perquè pensar en les coses infinites ens costa ja que no ens agraden els "per sempres" o sabem que no són reals.

Em mareixo aquesta satisfació de tenir aquest moment foll de glòria, i com jo, tu també. I tots els altres individuus així que deixo de descriure'l i el començaré a disfrutar. Vaig a dormir.