Donaria gràcies a Déu

L'amor, no és pecat, encara que hi hagi gent que ho miri malament ni , que siguin dues dones o dos homes, una parella que s'estima, és una parella ,l'amor no te sexe, ÉS L'AMOR.
Un petonet.

Hola,

No son les paraules del fuster , AVUI SEREU AMB MI AL PARADIS, però, sense vanitat, quasi, quasi.
M'agrada el teu text [ real o no ], i per això et plantejo el repte d'un relat per a www.guimera.info/avui/tribuna, nosaltres som la pàgina de CATALUNYA, aixi en majúscules, i de veritat n'estem cofois; això que és dur, molt dur, perquè en aquest país celafopodic, fora de BARCELONA, sembla que ja no hi ha vida, oi ?
Una abracada !!!!!
mora.a@guimera.info

dóna les gràcies a Déu si així ho creus, per l'Amor amb majúscules que sents perquè això no té preu.
per sort, més enllà de les limitacions dels homes, dels anacronismes, de la ignorància, de la intolerància, del ritme lent de l'església... més enllà de tot això, hi ha milions de persones que som pedres vives d'una església que no es manifesta pels carrers però que estima, accepta i respecta tot aquell que ofereixi Amor a aquest món sovint tan hostil.
que no et facin enrere els titulars de diari, les fotos de quedar bé, els escàndols, ... l'espurna de Déu que hi ha en tu és més gran, més forta i més eterna, que el trist caminar d'uns bisbes vells i arrelats en el passat.

un petó!

ni volem canviar el nom de Carles i de Jordi... ens agraden aquests noms i tal com són... Ho sento, hauràs de canviar tu, església... i si no ho fas, també ho sento, haurem de prescindir de tu, dels pares, dels veïns i de tots... nosaltres pensem seguir endavant... qui pot deturar l'amor?
un petó i una abraçada!!!

Molt bo, m'ha deixat sense paraules, es molt maco, sincer encara que força trist el reflexe i significat del relat. Aquest se'n va cap a preferits.