Domus

DOMUS

Va ser una autèntica mala sort!. Que en tota aquella llarga pista blanca hi hagués una placa de gel, i que ella anés a passar-hi per sobre, i que a més, perdés l’equilibri i... En fi, que acabés com ha acabat, en una cadira de rodes i la cama estirada i ben enguixada. Trigarà una mica a recuperar-se, es clar. De moment, tranquil·litat i quietud. No pot sortir gaire. Li és difícil moure’s, amb les cames tan llargues com té i la cadira hi ha poca possibilitat de maniobra.
Ara, mai no ho hagués dit, passa moltes hores a casa. Ella, que no parava quieta! I tot i que els amics la van a veure, i que mira sèries, i llegeix una mica, dons hi ha moltes estones que dedica a pensar, no necessàriament temes profunds, sinó coses diverses i quotidianes. I com que ha d’estar a casa, ha descobert que s’ha dit gairebé de tot sobre les cases. La seva amiga, la de clàssiques, en diu domus, així, amb una certa solemnitat, per fer la diferència amb un espai tancat per quatre parets.
L’altre dia recordava aquell gos de còmic, l’Snoopy, mig adorable mig cínic, que deia que casa es on trobes un plat de menjar... També, sí. I la darrera vegada que va sortir de nit, tot tornant, al carrer va veure gent dormint als portals. Sent que seria terrible, no tenir on anar a dormir. Menjar i dormir. Dos temes de supervivència. Ella els té resolts.
Ah!, per no oblidar aquella cançoneta que la seva avia cantava de vegades, la “casita de papel”, es deia. I s’estimaven tant que volien passar la nit a la lluna vivint així, en una caseta de paper. L’amor. El niu, la casa, son temes recurrents en les cançons. En canvi, el seu germà gran, que es va casar l’any passat, només parla de la maleïda hipoteca i com es sent de collat econòmicament.
Va prenent notes de tot això perquè de sobte, li sembla que amb sortir i entrar, treballar i quedar amb els amics ja feia la seva vida, sense adonar-se de com d’important es això de la casa. Un lloc on arrecerar-se i retornar.
A la tele va veure la publicitat d’una empresa de mobles i aixovar molt coneguda i l’argument era “i si el millor de sortir fos tornar a casa?” Ho havia sentit mil vegades però s’adona que potser casa seva té molt més que oferir-li que un sostre. Allò que diu sa mare de que si cau el sostre mai no la trobarà a sota.
No es que pensi deixar de sortir, naturalment que no. Però tot observant al voltant descobreix que aquest espai de reflexió la enriqueix. Elements de confort: llibres, o una de les moltes plantes que guarneixen la llar. Plantes que son de cura exclusiva de la seva mare. Ella no arriba a saber ni com s’han de regar. Un filodendre, li han dit que és i ha crescut i s’ha escampat tant que ocupa mitja habitació. La seva amiga, la de clàssiques, li va dir que filo vol dir amic i dendro arbre. Del grec. Per tant sap que si fos en la natura, s’enfilaria dalt d’un arbre, es una planta epífita. Malgrat el que ella hagi pensat de vegades, no és una carrera tan inútil, la de clàssiques. I saber aquestes coses li fa gràcia.
I així recull una immensa quantitat de metàfores, dits, frases fetes, reflexions, idees... sobre la casa. I ho anota. Tot plegat va canviant una mica la seva percepció de l’espai. Si. Certament. Domus.

Ermessenda