Cercador
Dol i respit
Un relat de: -- Compartir:
Vaig veure una creu
massa a prop del teu nom.
I vaig confirmar amb l'ai al cor
que havies perdut un amic.
Des del teu pou el ploraves
i t'encongies un xic,
mentre un cop més el dolor
et mossegava la pell.
I jo, alleugerida i confusa
estrenava un sentiment
de consol inconfessable;
calladament sospirava
i li agraïa a la mort
que l'hagués triat a ell.
Comentaris
-
Sinceritat![Ofensiu]brins | 30-07-2009 | Valoració: 10
Els pocs versos que conté sintetitzen amb saviesa un munt de sensacions i vivències.
El final té molta força sentimental i poètica, potser perquè és inesperat.
Una abraçada, Rosella,
Pilar -
La mort...[Ofensiu]onatge | 15-06-2009 | Valoració: 10
Sempre és una mala companya de viatge, però camí i destí van amb el mateix bitllet... Pel què tu dius, en aquest cas la mort va saber triar...
Tinc un poema "A la tomba temps verge..." que parla del mateix... Si amb el dol va venir el respir, ja és molt.
Salut.
onatge
l´Autor
73 Relats
288 Comentaris
72362 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88
Biografia:
No hi ha volta enrere.No puc deixar de sentir ara.
No sóc la mateixa,
estic creixent de nou...
(Vaig haver de fantasiejar
només per sobreviure).
Si algú vol contactar amb mi, pot fer-ho al e-mail:
derosella@gmail.com