dits i parauls

Escric amb les mans tallades, guardo rascades marcades massa endins, aquelles que la sang no cura. Cicatrius de batalles perdudes, altres de victòries pintades de color blanc. Sens dubte, la part de tu que un dia vaig palpar, ha volat. I és que al tocar-te sense tenir-te, vaig acabar morint de confusió.
Els dits que fa temps atrapaven paraules, han rascat l'escorça inert. I tu no ets tu, ni jo sóc jo. Som dos cossos que han mutat, que avui no es coneixen.
Els trossos de pell seca volen dinis el vent, potser, i amb molta sort, alguna dia es trobaran per un efímer segon, i seguiran perduts en la infinitat de l'horitzó.