Diari d'un desconegut

Avui m'he despertat dora, però, estava cansat, així que m'he estat una estona al llit amb els meus pensaments. El seu record m'acompanya gairebé cada matí, a vegades el busco, d'altres ve sol. Després he reunit els esforços necessaris per llevar-me. He obert la finestra del meu petit estudi i allà estava la ciutat esperant-me. He decidit esmorzar en un petit cafè que hi ha dos carrers més amunt, en una placeta on pots observar la gent, em distrec imaginant com deuen ser les seves vides, tots som petites fitxes d'un mateix joc. Després he anat a passejar per la vora del Sena, els meus records, les meves inquietuts i jo. M'he comprat un bloc de tapes dures i paper gruixut i he començat a evocar els meus pensaments, en un patètic intent d'ordenar la meva vida, trobar-hi algun sentit i saber per on continuar, però al final he acabat dibuixant a la parella que hi havia asseguda a l'altre banda del riu, que es regalaven somriures, mirades i petons. Ha estat un entreteniment, una escapada cap al passat entre la incertesa del present. Després el meu estómac es queixava i l'he portat al barri llatí a fer una musaca i recordar els menjars de l'àvia. Immers en la nostalgia, que sempre m'acompanya com una fidel amiga, he anat cap al museu a veure les meves ballarines: les cares dolces, els vestits vaporosos, els moviments lents, jo també en vaig tenir una al meu costat, fa molt de temps. Passo la tarda amb elles i el meu quadern, en faig esboços que barregen imaginació, record i desig. Torno cap a casa caminant, han començat a caure gotes, però, no m'han molestat, al contrari en notar-les a les meves galtes m'he sentit viu. M'han acompanyat fins a casa: les gotes, els esboços, les ballarines, els pensaments, el seu record i jo.