Destí

Un relat de: AVERROIS

Fa temps et vaig menysprear,
pensava que eres fals,
et veia com un conte tan sols,
una historia a la vora de la llar,
un mite escrit en el temps,
un buit…
Però tu has vetllat per mi,
m'has encaminat, dirigit,
i jo tan sols, cec,
t'he seguit menyspreant.
Han passat els dies,
i has estat al meu costat,
en cada moment, cada jorn,
modelant-me, aïllant-me,
i jo he volgut seguir creien,
que eres un conte tan sols,
una historia a la vora de la llar,
un mite escrit en el temps,
un buit…
Més tu no et canses mai,
cada cop més jove,
i minut a minut més clar,
t'has anat treien la màscara,
i la teva veritat ha aparegut.
Ara et veig tal com ets,
i me'n adono de tot,
del impotent que sóc,
i ja no puc menysprear-te,
ni veure't com un conte tan sols,
ni una historia a la vora de la llar,
ni un mite escrit en el temps,
ni un buit…
ets part de mi mateix,
una crua realitat.



Comentaris

  • ambre | 13-12-2005 | Valoració: 10

    Un poema genial que aniré rellegint... doncs s'ho val

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370476 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!