Desig

Un relat de: aurora marco arbonés

Sent en la sang la crida del desig,
papallona que vola per les venes
i dóna ales al batec del cor.
Enceta el moviment, ritu ancestral,
dansa executada per l'espècie
des de l'alba dels temps, sota la lluna.
A cavall entre la terra i l'infinit,
el ritme la captura i la desborda.
Sacseja el cap en el frenètic ball
que li agita la folla cabellera.
Tota ella és cadència i moviment.


Comentaris

  • Al galop...[Ofensiu]
    onatge | 23-11-2008 | Valoració: 10

    Sento que la sang
    em va al galop,
    la vida eix cap enfora.

    Ens trobem dues vides
    i com un sol fruit
    ens acariciem.

    El silenci només
    es desperta per la
    nostra alenada...


    Salut.
    onatge

  • Per celebrar el meu relat núm. 350[Ofensiu]
    deòmises | 25-09-2008

    ARQUITECTURA VISUAL













    C
    E U
    R

    assenyalant l'inici de la balaustrada

    A


    (Descens per la mirada de l'ànima policromada






    N

    Edifici dels somnis


    La veu del temps ressona


    En l'Arc de Sant Martí


    De les seves parets

    Construeix els murs


    De la il·lusió


    Amb noves resquícies


    Plenes d'utopia

    T


    a la recerca dels ulls profètics del geni, els





    O

    N

    I

    G


    ulls que imaginen els somnis i els tornen reals





    A

    U

    D

    Í


    les utopies carregades de dificultat capten l'atenció








    La trencadissa


    Serveix per a la forma


    De les idees








    C
    A


    S
    A







    B
    A
    T



    L
    L
    Ó





    Neix en el vidre


    La inspiració lúcida


    Pedres del geni





    de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics





    Riu del silenci


    L'aigua profunda


    Esdevé pedra


    Torrent del geni

    Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,


    Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.


    Potser regeix la vida amb dolor i sofriment


    -El turment necessari per a que sigui bella- ?

    Dóna'm els mots


    Buits del silenci


    Seran els murs


    De la celístia


    de la febril creació refusant tots els límits)


    43















    O


    N

    Engendra la llum


    En les teves mans


    Després de la mort,


    La glòria segueix

    C


    O

    M

    E

    N

    Ç

    A

    La gota


    De la rosada


    En clara


    Harmonia

    E

    L

    mot


    llum


    cos


    veu

    S

    O

    M

    N

    I

    La bellesa


    És teva:


    Parets


    D'ombra clara

    D

    E

    La vida de fum


    En el descans


    Del teu record


    El geni pateix

    L

    '

    H

    O

    M

    E

    ?


    Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix



    d.

  • Molt original[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 24-09-2008 | Valoració: 10


    Tens molta imaginació, a partir d'una foto pots desarrollar tot aquest poemàs.

    Salutacions i gràcies.

    ullsblaus1













  • Ara si que es pot dir que ets la millor, Aurora![Ofensiu]
    entortilligat | 24-09-2008 | Valoració: 10

    Ja m'ensenyaràs com tu fas per escriure d'aquesta manera.
    I jo que em pensava ser un gran poeta...

    M'he tret aquest poema i el poso entre vaca i vaca, mentre munyo. I el recito fort. Crec que elles(les vaques) somriuen i tot.

    Ets una maquina!.

    Va, me'n vaig a escriure una mica que això teu m'ha inspirat i estic una mica picat. Ara que superar-te es impossible!
    Una abraçada

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250761 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.