Cercador
Desig
Un relat de: aurora marco arbonésSent en la sang la crida del desig,
papallona que vola per les venes
i dóna ales al batec del cor.
Enceta el moviment, ritu ancestral,
dansa executada per l'espècie
des de l'alba dels temps, sota la lluna.
A cavall entre la terra i l'infinit,
el ritme la captura i la desborda.
Sacseja el cap en el frenètic ball
que li agita la folla cabellera.
Tota ella és cadència i moviment.
Comentaris
-
Al galop...[Ofensiu]onatge | 23-11-2008 | Valoració: 10
Sento que la sang
em va al galop,
la vida eix cap enfora.
Ens trobem dues vides
i com un sol fruit
ens acariciem.
El silenci només
es desperta per la
nostra alenada...
Salut.
onatge -
Per celebrar el meu relat núm. 350[Ofensiu]deòmises | 25-09-2008
ARQUITECTURA VISUAL
C
E U
R
assenyalant l'inici de la balaustrada
A
(Descens per la mirada de l'ànima policromada
N
Edifici dels somnis
La veu del temps ressona
En l'Arc de Sant Martí
De les seves parets
Construeix els murs
De la il·lusió
Amb noves resquícies
Plenes d'utopia
T
a la recerca dels ulls profètics del geni, els
O
N
I
G
ulls que imaginen els somnis i els tornen reals
A
U
D
Í
les utopies carregades de dificultat capten l'atenció
La trencadissa
Serveix per a la forma
De les idees
C
A
S
A
B
A
T
L
L
Ó
Neix en el vidre
La inspiració lúcida
Pedres del geni
de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics
Riu del silenci
L'aigua profunda
Esdevé pedra
Torrent del geni
Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,
Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.
Potser regeix la vida amb dolor i sofriment
-El turment necessari per a que sigui bella- ?
Dóna'm els mots
Buits del silenci
Seran els murs
De la celístia
de la febril creació refusant tots els límits)
43
O
N
Engendra la llum
En les teves mans
Després de la mort,
La glòria segueix
C
O
M
E
N
Ç
A
La gota
De la rosada
En clara
Harmonia
E
L
mot
llum
cos
veu
S
O
M
N
I
La bellesa
És teva:
Parets
D'ombra clara
D
E
La vida de fum
En el descans
Del teu record
El geni pateix
L
'
H
O
M
E
?
Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix
d. -
Molt original[Ofensiu]Ullsblaus1 | 24-09-2008 | Valoració: 10
Tens molta imaginació, a partir d'una foto pots desarrollar tot aquest poemàs.
Salutacions i gràcies.
ullsblaus1
-
Ara si que es pot dir que ets la millor, Aurora![Ofensiu]entortilligat | 24-09-2008 | Valoració: 10
Ja m'ensenyaràs com tu fas per escriure d'aquesta manera.
I jo que em pensava ser un gran poeta...
M'he tret aquest poema i el poso entre vaca i vaca, mentre munyo. I el recito fort. Crec que elles(les vaques) somriuen i tot.
Ets una maquina!.
Va, me'n vaig a escriure una mica que això teu m'ha inspirat i estic una mica picat. Ara que superar-te es impossible!
Una abraçada
Valoració mitja: 10
l´Autor
215 Relats
1941 Comentaris
250761 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.
Últims relats de l'autor
- DILLUNS TRIST
- NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT
- TSUNAMI DEMOCRÀTIC
- JA HEM ESBORRAT EL CAMÍ DE TORNADA
- EL PINXO DE LA POBLA 3
- EL SETÈ DE CAVALLERIA
- HE D'ATURAR EL MÓN
- TU ETS EL MEU PIGMALIÓ
- DECLAREN ELS PIOLINS
- ANECDOTARI ESPERPÈNTIC DEL 20 -S
- EL JUDICI DE LA VERGONYA 2
- EL JUDICI DE LA VERGONYA
- CARME FORCADELL: UNA DONA ADMIRABLE
- EL MINISTRE TIQUIS MIQUIS
- PERÒ NO S'OBREN LES PRESONS