DESENTERRANT EL SILENCI

En els nuclis petits ha existit des de sempre, i existirà fins al darrer dia del món, el costum de ‘veure, sentir, callar ‘ , representat sovint amb la imatge dels tres micos savis, que es tapen l’un els ulls, l’altre les orelles i l’altre la boca.




El terme ‘omertà’, que apreníem de les pel•lícules americanes de gàngsters, deriva segons alguns de la paraula llatina humilitas (humilitat), que serà després adoptada als dialectes de la Itàlia meridional i modificada en umirtà. De la forma dialectal, derivarà en la forma actual, ‘omertà’

Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 - Sant Quirze Safaja, Moianès/Vallès Oriental, 29 de desembre de 1942), publicava tot just l’1 setembre de 1942, al Mas Blanc :

ANIVERSARI

Que en els meus anys la joia recomenci
sense esborrar cap cicatriu de l'esperit.
0 Pare de la nit, del mar i del silenci,
jo vull la pau –però no vull l'oblit - .

Raimon, Ramon Pelegero Sanchis ( Xàtiva 2 de desembre de 1940 ), farà de la seva cançó ‘ Jo vinc d’un silenci’ un autèntic himne.

A l’ombra del Castell d’Escornalbou, a la Vall que la riera de l’Argentera conforma com un petit paradís, també hi ha han fet estada els tres micos savis, i la llosa pesada de la omertà ha esdevingut companya indesitjada de la vida d’alguns dels seus nadius.

M’explicaven – amb llàgrimes als ulls – els fets tràgics que no acabaven en un riu de sang pel seny de la víctima, i que comportaven la marxa definitiva d’una família amb el tren del matí.

Els anys d’exercici del dret m’han fet entendre clarament la diferencia entre casualitat i causalitat, i la mort successiva de fins a tres cavalls, el primer estimbat, el segon ofegat i el tercer emmetzinat, la situo clarament en l’àmbit de la causalitat i la voluntat clara de causar el major perjudici econòmic al seu propietari.

Els botxins son morts, la víctima directa també; els descendents dels uns i l’altre no s’han arribat a conèixer mai.

Algú gastava molts diners en publicar ‘una visió particular’ que vol fer passar per ‘història’; hi han massa oblits – alguns de caire personal i familiar del ‘presumpte’ autor - , i entre d’altres aquest, que únicament Déu judicarà, perquè tots els terminis de les lleis humanes han prescrit.