Descontrol positiu

Por de tu mateixa, de la teva inseguretat, del teu caràcter introvertit, de la teva autoexigència i perfeccionisme, de la teva ment obsessiva incapaç d'estacionar-se un sol instant.

Por de perdre't, de patir, d'equivocar-te, de fer-te o fer mal; de caure, de bolcar-te amb cos i ànima i llavors, no recordar com aixecar-te.

Por de voler córrer i no saber frenar, de veure com la felicitat llisca per les teves mans i s'evapora entremig dels teus dits.

Por d'obrir els ulls i adonar-te que una vegada més tot ha estat un somni, que de nou t'has submergit en aquells móns idíl·lics per fantasiar i amagar-te. O simplement adonar-te que tot a succeït, que res és un malson, però et sents tan feble... Veure que per segona vegada algú et va ensenyar el cel, les estrelles, que fins i tot vas fer volar estels i amb un no res et van retornar a la terra.

Por de quedar-te callada, de no trobar les paraules adequades, de no saber expressar tot allò que et diu el cor, que et crema, que et fa sentir viva, que et fa somriure... I conscient que no existeix cap manual d'instruccions, un llibre on trobar les respostes de totes les teves preguntes.
Conscient que la única referència és el teu cor i els sentiments que s'estenen al seu voltant.
Saber que no cal partir d'un punt concret, que aquí els límits cardinals poc importen, doncs la única brúixola ja la tens; és el teu cor.

Por de tu mateixa, del que sents, d'aquest esclat de sentiments que tant et trasbalsen, et pertorben i et fan viure als núvols.

Por de què?
Potser simplement por de viure un descontrol positiu, el mateix que tant t'agrada, és més, t'encanta i alhora, t'espanta.