descansa

Un relat de: laia

Quan arribi demà,
espero que no t'enfonsis,
que no et rendeixis,
ai! incrèdul fill de poeta!
pensaves que aquest món es podia canviar?
i quan has vist la realitat t'has posat a plorar,
descansa, descansa
tant com puguis,
no cal que pensis,
només descansa
i quan demà et despertis
veuràs que tot segueix igual.

Comentaris

  • Trist[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 12-10-2004 | Valoració: 8

    és trist, però al mateix temps real. Has escrit tal com raja, tal com penses o pensaves en aquell moment sense deixar lloc a l'esperança.
    Cru i real!

  • Trist[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 12-10-2004 | Valoració: 8

    és trist, però al mateix temps real. Has escrit tal com raja, tal com penses o pensaves en aquell moment sense deixar lloc a l'esperança.
    Cru i real!

l´Autor

Foto de perfil de laia

laia

41 Relats

133 Comentaris

56137 Lectures

Valoració de l'autor: 9.05

Biografia:
Sols diré pena,
soledat, fracàs. Mira'm!
Em demanàveu
que digués alegria.
Si ho voleu, me la invente.


"estams de pols"

vicent andrés estellés