DES QUE NAIXEM

DES QUE NAIXEM
No cal dubtar-ne gens que els dubtes
els tenim des que naixem.
Des que la meua pell va nàixer
la sent esmunyir-se
per una paraula extrema
i és ama del meu cor sincer.
Sent que en la vida
tot té el seu temps
i s’irrompre entre
una veu i un desig.
A vegades l’esmussament de la terra
cap per les grutes de l’elecció.
El fonema que em recorda
la meua infantesa és reflexa
nu en el temps
formulant alegries i tristeses.
Sens dubte els dubtes
enaltissen l’existència
entre les estrelles i els somnis.
Ara voldria que l’assossec de la meua ànima
es forjara demà
i paladejara el que tot es va repetint.
Sens dubte els dubtes
s’estenen com una lleugeresa
i voldria que es diluïren
entre les portes del cor.
Sens dubte envellim
i es compleix el llindar
de totes les il•lusions.
Perquè la vida em suscita
a recrear-me entre el bé i el mal.

Manuel a 12 de març de 2013
Autor, Rafael Molero cruz