D'ENÇÀ QUE...

No miro amb els ulls,
si no que ho faig amb l'ànima,
els sentiments, els tinc més vius,
més a flor de pell.
Percebo més les coses,
me n'adono més del temps.
Intueixo més a les persones,
a les que estimen,
a les que tenen ficat dins del cor i el cap,
el seu turment.
D'ençà que, dono més importància,
a la intuïció i al sentit del tacte,
que als ulls,
veig sense mirar,
i veig coses que mai me n'hagués adonat.
Sentiments, que amb la vista,
son impossibles de percebre.
Si poses la intuïció i el tacte,
al servei de l'ànima,
veuràs més que si tens els ulls ben oberts,
No donis tanta importància a la vista,
són més importants els sentiments.