Demano crítiques

Em sembla que captes l'essència de la poesia. Ets rítmica, ets critica, ets musical i trobo que et defenses molt bé de la ignorancia que abunda per molts llocs. No ets indiferent i manifestes en poques paraules un missatge clar i contundent: Critiqueu-me. Sí, senyor, així es fa.

És difícil escriure poemes amb rima com el teu. Tot i així, et felicito per la facilitat amb què ho fas. A vegades no trobem la paraula i hem de modificar tot el vers perquè aquella paraula tingui sentit. I això costa! Però ho aconsegueixes i et sents diferent. Molt bé.

Un tendeix a comentar relats per tres motius: comentar alló que creu inferior, tractant d'il.luminar el pobre relataire amb els seus amplis coneixements i fer creixer el seu ego, comentar alló que sembla perfecte en execució, ritme, vocabulari i musicalitat, alló que nosaltres mai podriem parir, i comentar per comentar, llençant l'esquer per portar lectors als nostres relats.

Però, com deia un savi, generalitzar es equivocar-se sempre, aixi que també hi ha gent que comenta per tractar d'ajudar a tots aquells que començen, o que volen pulir arestes.

El cas es que sí, tens raó, nomes es comenta alló molt comentat o lleguit (la insufrible poesia de les dones i les palles com a mostra) i alló que pertany a qui te la decenciade comentar-nos a nosaltres.

S'hauria de fer un ranking dels comentaris dels relataires, aixi potser aquells amb esma de ranking comentaran a tothom per veure's al primer lloc de comentaris fets.

Ves tu a saber.

Per cert, en relació a la teva poesia, un fons impressionant, critica social i bufetada a la cara. La poesia mai m'ha agradat, suposo que es un gust adquirit, com la regalesia, que a força de menjar, posar mala cara i empassar, t'acaba agradant, no ho se pas.

Salutacions per tothom, aquells que es miren les meves petites elucubracions, aquells que s'ho miren tot i aquells que miren per ells.

Roarscach.

"Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit camp l'ampli silenci que estenene els grills,"

tampoc té mètrica ni rima, endavant, pot haver-hi sort!

La cosa continua:
"He mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra!"

Costa molt ser sincer, un mai vol ferir a un altri, però cal que ens fem grans i acceptem els errors que els altres a bona voluntat ens volen fer veure. Estic amb tu i la idea, així, avançarem.