Del Big Bang a un infinit Forat Negre

Jo concibei-xo el pas del essers humans per la vida, com part d'una grana maquina, un gran engranatge amb rodes dentades. Aquestes rodes dentades son ells. que s'ajunten entre si donant-se embranzida per continuar el camí, també s'ajuden unes a les altres per canviar el trajecte i anar assolint nous nivells nous reptes.
La roda es sempre la mateixa, el que canvia es el seu lloc dintre del engranatge, i per tant la seva funció. Son les diferents personalitats, els diferents papers que assoleixen els essers , en el transcurs dels segles. Ara toca interpretar el paper de: dona, home, de individu amb inclinacions sexuals mal vistes, llaurador de la terra reseca, especulador sense escrúpols, negrer, esclau, capella, anarquista, prostituta, monja de clausura, indiferent, somia truites, polític, polifacètic, polièdric, poli bo, poli dolent, amb salut delicada, amb malalties mentals, metges, sanadors, tiradors de cartes del Tarot, interpretadors dels Oracles del moment. Amb un cos bonic segons l'època , lletjos o lletges dels que es diu que mai es podran casar, lascius, sensuals, tímids, hipòcrites, sofistes, demagogs, carteristes, capitalistes, banquers, bancaris, i així interpretant tots els papers possibles del auca, segons el temps l'època, però al final dels Temps, els hauran interpretat tots.
Plató, Sanchez Dragó, Picasso, Dalí, Miró, Pau Casals, Neruda, Buñuel, Almodovar, Conrad Son, Nacho Vidal, la Mare Teresa de Calcuta, Violeta la Burra, El noi del Sucre, les noies del Molino, El Che, Benitez (finit jugador del Barça), Victor Jara, en fi tots i totes . Els altres que falten si voleu els poseu vosaltres, ja se que direu que sols he posat ..............., doncs si teniu raó, però els altres aquells que esteu pensant, ja els he patit quan els he tingut que interpretar i viure.
Aquestes personalitats diferents, controvertides, aquets personatges singulars, tots tenim el dret i l'obligació de patir-los i quan calgui gaudir-los, i així ens anem transformant.
Sembla que estava escrit es diu molt a sovint, quan un esdeveniment, fa coincidir a dues persones. Escrit o no, les rodes estan sempre girant i de segur que es trobaran.
Passaran anys, vides, segles, però unes i altres tornaran a coincidir. Potser el record serà difús, potser i tot estigui confús. El físic de les persones haurà canviat, també la seva personalitat. Però quant aquest fet succeeixi, quan sigui aquesta trobada, sorgirà una atracció que el temps a procurat mantenir, es produirà la foguerada del amor, la flama del desig satisfet o incomplert antuvi , que reviurà. ( exposo la part optimista).
El problema del encontre, es que no sempre hi ha sincronia en la època de la trobada.
Potser un tindrà setanta anys i altre divuit. Que es el que han de fer, continuar el guió deixat a mitges ? Retrobar i conrear l'estimació , o esperar anys, vides, segles, perquè la maquina engrassada, els torni al estat somiat.?
Per si acas, per si el que he exposat, no ho veieu prou clar i no voleu córrer cap risc, tireu per el camí del mig, evidentment en el supòsit, que els dos n'esteu d'acord, cosa ja mes complicada.

Fifo