Declaracions de Sant Jordi

Els seus dits toquen la tapa de llibre. "Algú com tu". La seva respiració és accelerada. Encara nota l'olor d'ella a les seves mans, encara nota el gust dels seus llavis tendres, encara pot sentir-la aquí. Però ella ja no hi és. 'No l'obris fins que hagi marxat, espera't.'
Lentament l'obre. Els llavis li tremolen:
"Amor, no he trobat cap altre manera d'adreçar-me a tu. Doncs ets per mi, la clara definició d'amor.
Imagino els teus ulls, llegint aquest llibre. Aquest llibre que he rellegit i rellegit tantes vegades, recordant-te a cada lletra, paraula, frase, oració, paràgraf i capítol; i se m'arrissen els cabells només de pensar que potser tu ara mateix ho estàs fent. Perquè estimo cada petita cosa de tu, les teves pigues, les teves mans, els teus llavis, les teves idees de bomber, les teves aventures, les teves ganes de donar vida, la teva olor, la teva mirada, el teu somriure, les teves abraçades, la teva presència, la teva meravellosa existència.
Sí, estic enamorada, enamorada de tu. No ho puc evitar.

P.D.Ho endevines?"

Les seves cames tremolen i el seu pols s'ha accelerat.
Passa les pàgines, pot observar un 'T'estimo', escrit al lateral superior dret de totes i cada una de les pàgines.
Sent un calfred i pensa:
"On trobaria algú com tu?"