Cercador
Decisió
Un relat de: AVERROISAquesta nit m’he despertat de cop. Em sentia estrany. He volgut obrir la llum de la tauleta de nit, però no he trobat l’interruptor. A fora de l’habitació puc entreveure una claror molt dèbil. Surto al menjador i al fons de passadís hi ha l’habitació del ordinador i la cuina amb les portes tancades i sembla que tan en l’una com l’altra la llum està encesa. Abans de seguir torno a fer una ullada a la meva habitació, però no veig res, és massa fosca. Llavors intento obrir la llum del menjador i després del passadís, però no funcionen. Sé que no hi ha ningú més a la casa, em dec haver deixat les llums obertes per descuit, però perquè no s’obren les altres?
Tot és fosc i a banda i banda del passadís les portes de les habitacions romanen tancades i al intentar obrir-les més impossible. Em comença a néixer en el meu cervell la idea d’un mal son, però és tan real. Quan em falta tan sols unes passes per arribar a les dues portes que deixen passar una mica de llum, una veu que sembla sortir d’una ombra amb els ulls vermells, em deixa bocabadat...
- Ja és l’hora, has de decidir!
- Què he de decidir?
- Si vols morir, o seguir vivint.
Com una pel·lícula a càmera ràpida, passa la meva vida per davant. Les coses bones, les dolentes, el que m’ha donat l’amor i la vida.
- Creia que això no ho podia decidir un mateix.
- De tant en tant donem a algú aquesta potestat, que em contestes? No hi ha gaire temps.
- I si decideixo seguir vivint?
- Doncs quan sigui el moment nosaltres direm quan has de morir. Si tries la porta de l’ordinador seguiràs vivint, però no sabràs si ho passaràs molt bé o molt malament. Si tries la porta de la cuina moriràs dolçament i no hi haurà cap més sofriment. Tu tries!
- Doncs prefereixo seguir vivint, serà tota una aventura.
Al obrir la porta de cop tot és fa fosc i caic en un pou sense fons. D’un salt em desperto i estic assegut a la taula del ordinador. A la pantalla un document de Word sembla esperar alguna cosa. És en blanc i tan sols hi ha el títol...Decisió
Tot és fosc i a banda i banda del passadís les portes de les habitacions romanen tancades i al intentar obrir-les més impossible. Em comença a néixer en el meu cervell la idea d’un mal son, però és tan real. Quan em falta tan sols unes passes per arribar a les dues portes que deixen passar una mica de llum, una veu que sembla sortir d’una ombra amb els ulls vermells, em deixa bocabadat...
- Ja és l’hora, has de decidir!
- Què he de decidir?
- Si vols morir, o seguir vivint.
Com una pel·lícula a càmera ràpida, passa la meva vida per davant. Les coses bones, les dolentes, el que m’ha donat l’amor i la vida.
- Creia que això no ho podia decidir un mateix.
- De tant en tant donem a algú aquesta potestat, que em contestes? No hi ha gaire temps.
- I si decideixo seguir vivint?
- Doncs quan sigui el moment nosaltres direm quan has de morir. Si tries la porta de l’ordinador seguiràs vivint, però no sabràs si ho passaràs molt bé o molt malament. Si tries la porta de la cuina moriràs dolçament i no hi haurà cap més sofriment. Tu tries!
- Doncs prefereixo seguir vivint, serà tota una aventura.
Al obrir la porta de cop tot és fa fosc i caic en un pou sense fons. D’un salt em desperto i estic assegut a la taula del ordinador. A la pantalla un document de Word sembla esperar alguna cosa. És en blanc i tan sols hi ha el títol...Decisió
Comentaris
-
Fa una mica de basarda[Ofensiu]Naiade | 11-01-2014 | Valoració: 10
Un relat que no deixa indiferent. Hi has sabut crear un clima de por i suspens
Que fa pensar molt en un malson. Espero que ho sigui!!
Una abraçada
-
Un somni o una realitat[Ofensiu]Jon | 10-12-2013 | Valoració: 10
Un bon relat... que deixa el dubte al lector, de si realment representa que ha passat o si simplement ha sigut un mal son.
Si m’hagués passat a mi... dubtaria una mica... hahaha després de tot.
Conclusió: un relat sorprenent que m’ha deixat sense saber massa què dir.
Una abraçada
Cesc
l´Autor
405 Relats
932 Comentaris
371654 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.
Què la vida us sigui lleu!
Últims relats de l'autor
- Cada dia una nova vida.
- L'herba es belluga suaument
- Sóc vell!
- Escolto passar els segons
- Tres quarts del camí
- Entre Gran i Petit
- Rebeldia adolescent
- L’origen del bé i del mal
- Quan la bandera oneja al vent II
- Bac de Roda
- Llum i Foscor
- El despertar del infant
- El despertar de l'assassí
- RETORN
- Himne patriòtic