DECEPCIONAT

Era un día d'estiu, passejava tot sol pels carrers de la plaça de la catedral de Murcia. La calor era extremadament sufocant. Haguera preferit una punyalada a l'entrecuixa abans de suportar els 40 graus. Jo vestia amb una bata blanca, ja que el calor amb aquesta bata pareixia menor. Amb aquella bata pareixia un home d'aquells que van demanant diners pels carrers. Pot ser, per això va hi haure un noi que, fins i tot, em va donar una moneda. Vaig estar un segon un poc avergonyit i la moneda va ser tornada al mateix noi, acompañada d'una explicació. Va ser un moment divertit. Bé, passat açó, vaig seguir la meva ruta turística per la capital de la regió de Murcia. Aleshores, el meu cos conduït per les meves cansades cames, va anar a parar a l'ajuntament. Allí hi havien incomptables persones, la majoria turistes, i alguns dels turistes fent-se fotos. Vaig poder observar una de les xiques més boniques que mai havia vist. Cabells morenos, ulls blaus, unes corves perfectes i vestia d’una manera que la feia encara més guapa. Els ulls de color blau convinaben amb el vestit blau que duia. Hem vaig decidir a passar pel seu costat. Aquesta turista que tindria la meva edat era francesa, ho vaig poder esbrinar per l’idioma que parlava amb els seus pares i un xic que pareixia ser el seu germà. Jo hem vaig quedar observant aquella preciositat, quant de repent la seua mirada va xocar amb la meva. Ens vam quedar mirant durant uns segons i ella hem va tancar un ull. Pareixia que li havia agradat. Uns minuts més tard vaig veure una cosa que no hem va agradar gens ni mica, es va besar amb aquell xic que jo pensava que era el seu germà. Jo amb la meua bata blanca, decepcionat, men vaig anar cap a l’hotel.