TERROR EN LA FOSCOR

A mi sempre m’havia fet por la foscor de la nit. Per això no
em vaig alegrar massa quan el pare em va dir un dia que
aniríem d’acampada a la Serra Negra.
Quan vam acavar de sopar ens em vam anar a la tenda de
campanya a dormir.
Jo no podia tancar els ulls, encara que la meua germana Laia
estava al costat dormint com un soc.
De repent, es va veure una llum verda que cada vegada es
feia més intensa , tant que va despertar a Laia.
Després es van veure ombres estranyes al nostre voltant amb
sis o set braços cadascuna. Ens espantàren tant que cridàren.
Els nostres pares vingueren corrents cap a la tenda per a
vore que ens passava, però les ombres van desaparéixer a
causa dels primers rajos del sol de la matinada.
Finalment,ens adonàrem que la llum verda era el reflex de la
lluna en la tela verda de la tenda i les caméres eren les del
arbres.