DE VEGADES...

Un relat de: aurora marco arbonés
DE VEGADES...


Quan el blau del cel l’apaga
I el sol s’enfonsa vermell,
em creuo amb ombres humanes
pels carrers de la ciutat.
I veig...
ulls entristits,
cossos cansats,
llavis decebuts,
mans buides,
pells esporuguides.

I em fa mal el dolor dels altres.

Però...
I si les ombres fossin miralls?
Si fos MEVA la tristor dels ulls,
el cansament del cos,
la decepció dels llavis,
la buidor de les mans,
la por arrapada a la pell?
Potser és això... potser sí.

Em fa mal el patiment de tots.



Aurora Marco – 29 febrer 2017



Comentaris

  • Tens més raó[Ofensiu]

    que una santa, Montseblanc. Febrer té 28 dies. Ja veus com tinc el cap.

  • És molt cert que...[Ofensiu]
    Montseblanc | 15-03-2017 | Valoració: 9

    ...tal com ens sentim nosaltres, veiem als demés. I si estem tristos, tot el que veiem té un caire trist. I si estem alegres, tot ens sembla que té una cara bona. Però hi ha fets objectius que no poden tenir dobles interpretacions, aquests són els que ens fan patir tant sí com no, per molt que ho vulguem mirar per un altre costat.
    Gràcies per un poema ple de raó i sentiment.
    (per cert, aquest any febrer tenia 28 dies...)

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250828 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.