De vegades perdre és guanyar

jo he estat perdent tants cops, que puc confirmar que el llimac aquest és més llest que molts cargols que es creuen mirall de l'èxit.

Molt ben escrit i amb poques paraules saps crear tota una història, on és podria dir que menys, és més.


Segueix caminant.

Una abraçada

Ferran

En el cas del cargol ha perdut pujar a la muntanya per a res, però després a guanyat ser el llimac que sempre havia volgut ser.

Però aixó no només passa amb els cargols sinó que també amb les persones, per exemple perdre una partida d'escacs, perds la partida però aprens del mestre.

M'he fixat en el relat perquè m'agrada el lema
"Perdre és guanyar". Et seguiré llegint. Gràcies.

Un salut d'ullsblaus1

Veig que d'aquest poema se n'han fet distintes interpretacions, totes segurament més assenyades que la meva. En tot cas, per a mi és un cant a l'instint de supervivència, malgrat el destí d'arrossegar la vida no sempre cap a la meta que hom hauria triat. Saber treure de les situacions adverses una engruna d'esperança i revertir les situacions negatives és quelcom que caracteritza la raça humana.
No sé si era això, exactament, però, sigui com sigui, ha estat una lectura que m'ha arribat profundament.

Perqué et pot donar l' impressió que has arribat a la meta , que hi ha ho tens tot fet , sense veure que tot just acabes de començar .
Endavant!

Has portat molt bé el paral·lelisme entre el cargol, sentenciat per la seva pròpia condició a portar a sobre una circumstància que al mateix temps constitueix càrrega i protecció, i l'ésser ansiós d'alliberar-se d'allò que el limita, tot i córrer riscos, tot i saber-ne els perills de fer realitat els seus somnis.

T'envio una abraçada ben lleugera, per a què no es faci pesada, però forta a la vegada,
Unaquimera

Indefinida, jo tinc un títol que diu:
Perdre-hi és guanyar
i el meu nom d'usuari és
T.Cargol; no se si té alguna relació el teu poema amb aquests dos fets o és pura casualitat.
Em considero afortunat si hi he tingut alguna cosa a veure - amb aquest poema -, tan si és positiva com si és negativa, voldria dir que m'ha llegit.

Salutacions

M'encanta, per variar una mica pel què fa als teus escrits :)

És veritat que molts viuen torturats per un pensament permanent o quelcom que no els vol abandonar, fins que arriba un moment que decideixen treure'l de sobre seu.. deixant que marxi, que es perdi, però alhora que ho perden s'alliberen d'aquesta creu que sempre han portat i que els feia sentir més segurs.


Però a vegades la seguretat no es troba amagant-se de tot, sinó deixant-se veure's per tothom.