De tornada a casa

Si hi ha alguna cosa que no suporti són els sopars d'empresa. Em sembla excessivament forçat haver de compartir taula i tertúlia amb els companys de la feina i, pitjor encara, amb els directius. Tot i que s'acostuma a dir, d'entrada, que no s'hi val a parlar de temes laborals, fet i fet resulta ser el tema central de la nit perquè no deixa de ser aquest l'únic lligam o punt d'interès que tenim en comú. El moment més interessant, amb tot, és aquell en què tothom pren posicions per mirar de seure en un lloc estratègic: des de qui vol situar-se a prop del director comercial per fer el pilota, com sempre, a qui ho aprofita per arrambar-se amb la recepcionista que és de bon veure. Personalment, no es que em caigui excessivament bé, però per passar-hi una bona estona tampoc m'hi faria pregar gaire.

La Carla va entendre que no tenia altra opció que anar-hi. De bona gana m'hauria quedat a sopar amb ella a casa, i anar a dormir d'hora; o com a mínim anar d'hora al llit. Però no me'n podia pas escapar. No sé si per fer-hi una mica de broma o per tocar-me la moral, no es va estar de dir-me que era una llàstima que no em pogués quedar justament el dia que tenia unes ganes boges de fer mil i una trapelleria sexual. I això, dit per ella, és per posar nerviós el més ben pintat. I va acabar de reblar clau deixant anar que si no podia esperar la meva tornada potser hauria de buscar alguna alternativa.

Com era d'esperar, el sopar es va fer insuportablement llarg, sense cap mena d'interès fora de les constants insinuacions de la Maite. En un altre moment potser li hauria seguit el joc, i amb tota probabilitat ens ho hauríem pogut muntar prou bé. Però la veritat és que frissava per tornar a casa, on estava convençut que, malgrat les insinuacions de la Carla, m'estaria esperant per fer la darrera copeta plegats abans d'anar al llit. També, com calia esperar, entre gresca i gresca les ampolles de vi es buidaven una darrere l'altre, i l'ambient anava pujant de to. Però no solament es va allargar més del compte el sopar sinó que, en acabat, encara em van arrossegar a fer unes cerveses al Pub anglès del carrer Verdi, per acabar d'emboirar-me més del que ja estava. I dic arrossegar no tant pel meu estat que no era d'embriaguesa ni molt menys, sinó perquè realment van haver d'insistir molt perquè no els deixés plantats al restaurant mateix.

Fet i fet, quan vaig poder-me escapar eren les dues tocades. No sé per què em vaig imaginar que la Carla encara m'estaria esperant, i vaig córrer a agafar un taxi per escurçar el màxim el temps de tornada a casa. Però després, mentre el taxista m'explicava no sé què dels perills de fer el torn de nit, em va començar a venir un fred de peus pensant que potser la Carla s'hauria cansat d'esperar i hauria sortit a esbravar-se. De fet, hi tenia tot el dret. Vaig pujar les escales corrents, i en obrir la porta del pis em vaig trobar que tot era fosc: efectivament. no m'havia esperat.

A poc a poc, procurant de no fer soroll vaig entrar al menjador. Damunt la taula hi havia dues copes amb un cul de vi cadascuna, un plat amb les sobres de formatges, una mica nyoca, i una ampolla pràcticament buida. Intuint quina devia ser la copa de la Carla, perquè sempre s'asseu al mateix lloc, em vaig servir la mica de vi que quedava i me'l vaig beure d'un glop. Tenia el dubte de si la Carla havia sortit o si era a l'habitació, i, en aquest cas, si podia estar acompanyada.

Arran de porta no se sentia res. Aguantant la respiració vaig obrir a càmera lenta, amb més de compte encara per no fer soroll. Les últimes tires de la persiana no abaixada del tot deixaven passar un fil de llum, insuficient al primer moment per distingir qui hi havia sota els llençols. Van caldre uns segons encara per acostumar-me a la foscor, i comprovar que la Carla dormia sola, de panxa enlaire ocupant la part central del llit. Vaig respirar alleugerit. Semblava que tenia el son ben agafat, i no volia despertar-la. Em vaig treure la roba lentament deixant-la caure a terra mateix, i vaig dubtar un moment en no saber per quin costat del llit hi havia més espai per on ficar-me.

Sentia el panteixar profund de la Carla que no s'havia mogut gens ni mica d'ençà que jo havia entrat a l'habitació. Amb molt de compte, vaig aixecar els llençols per anar-m'hi introduint sense despertar-la. L'espai que em deixava lliure, amb els braç estirats, era molt limitat; però finalment m'hi vaig poder encabir encara que fos ben bé a la punta del llit. No semblava que s'hagués adonat de la meva presència tot i l'inevitable sacseig produït per la meva entrada.

La meva posició era incòmoda, de manera que vaig provar d'agafar-li el braç que tenia estès cap al meu cantó per col·locar-lo arran del seu cos. Aleshores em vaig adonar que duia tan sols una camisa de dormir que li havia quedat arromangada a l'alçada de la cintura, sense res més. Imaginar què podia haver fet durant la meva absència no va fer sinó provocar-me un pessigolleig insistent que em recorria de dalt a baix. Potser era el contrast, però podia notar sense tocar-la la calidesa del seu cos que m'envaïa del tot com la seva flaire inconfusible. M'hi vaig acostar una mica més fins a establir un primer contacte amb la seva pell; gairebé imperceptible per a mi, però suficient perquè ella reaccionés de forma inconscient retirant el mà per col·locar-la al baix ventre. Estic convençut que no fingia, fins i tot quan la mateixa mà li va anar lliscant fins a situar-se sobre el seu sexe. Va emetre un petit sospir, com d'alleujament, i tot seguit va reprendre la respiració pausada del son en què estava submergida. Vaig aprofitar el moment per acabar d'acomodar-me, també de panxa enlaire, ben arran del seu cos i no vaig poder evitar imitar-la en el gest de posar la mà sobre el meu penis que ja començava a prendre forma i consistència. No estava segur de si desitjava que es despertés per abraçar-la amb força i desfogar-me d'una cremor que començava a notar per dins, o si preferia respectar-li el son i vés a saber si també el record d'uns moments de passió viscuts sense mi. Ara mateix devia tenir el cap dominat per un somni plaent, si interpretava bé el lleu moviment dels llavis i el fregadís dels seus dits sobre el pubis. No em vaig poder estar de provar una primera carícia, però no crec que hagués arribat a tocar el seu pit per damunt la camisola quan la Carla es va remoure tota ella com si busqués una nova posició, per acabar tornant allà on era, excepte el braç que em va caure just a l'entrecuix. Ara els sospirs eren més pronunciats, i sobretot més llargs. Se la notava inquieta. Probablement havia pertorbat el seu somni, o és que aquest havia entrat en una nova fase, a no ser que s'hagués despertat del tot i simulés mantenir-se en estat d'inconsciència. Fent només un petit moviment de malucs podia sentir el dors de la seva mà fregant el meu sexe ja endurit del tot, però no semblava que ella s'adonés de res. Vaig intentar-ho de nou, ara buscant el finíssim borrissol pubià, avantsala d'un sexe pel qual em delia cada vegada més. Potser eren imaginacions meves, però tenia la sensació que els seus dits se compassaven als meus en els insinuants amollaments d'unes carns extremadament sensibles. Em devia precipitar en excés en l'acaronament del seu clítoris que percebia ja lleugerament inflat, perquè de cop va regirar-se bruscament, canviant ara sí de posició. Se'm va girar d'esquena, adoptant una posició fetal, amb una mà entre les cuixes i l'altra a l'alçada dels pits com si volgués protegir-se d'una agressió inesperada. Em vaig quedar immòbil escoltant com tornava el seu panteix inicial i recuperava el ritme pausat de la respiració; no s'havia despertat. Si més no em va servir per constatar que el seu son era profund. Vaig girar-me jo també procurant adoptar la seva mateixa posició, i a poc a poc vam anar encaixant els nostres cossos en posició de quatre. Ella també va fer un lleu sacseig com per acomodar-s'hi. Notava l'erecció del meu sexe que maldava per obrir-se pas entre les seves cuixes, i els batecs de les pulsacions cada cop es feien més ostensibles. El panteixar de la Carla s'incrementava, així com el ritme de la seva respiració i deixava anar un lleu murmuri talment estigués vivint una experiència onírica. Li tenia una mà sobre la gropa, sense pressionar en excés però sostenint-la a mesura que el meu cos s'estrenyia al seu. Vaig apuntar només el capciró del meu sexe entre els llavis vaginals i aquests es van obrir delerosos de facilitar-me l'accés a les seves intimitats. Jo restava quiet i podia percebre la lenta penetració promoguda per la pressió que hi exercia ella, lentament. Només em va caldre seguir el vaivé dels seus malucs per acomodar-me plenament en el seu interior. De nou, la quietud i l'apausament dels nostres delits, només evidenciats per l'entretallat de les respiracions i uns sospirs cada vegada més notoris. Vaig resseguir amb la mà la sinuositat del seu cos, i en ser a la base del pit me la va agafar per exprimir-se'ls amb força alhora que es deixava anar en un gemec ofegat. Notava el sexe amarat de les seves essències, que no van tardar en fondre's amb les meves en un orgasme contingut. Em vaig quedar en aquella posició un bona estona, mentre tornava la calma en aquell mar de plaers, i el panteixar de la Carla tornava a ser el del principi.
-Estàs bé, Carla? - Vaig preguntar-li a caure d'orella, alhora que li besava suaument el coll en adonar-me que no obtenia sinó el silenci per resposta.


Autor: Joan de http://sensualia.wordpress.com/