De Palma a Barcelona

Des del cel de Mallorca,
superades les costes color de sal,
d'aigua tèbia i turquesa,
el mar ens mostra les estries
en forma de llargues cicatrius
que delimiten alguna geografia,
records de tant anar i venir,
estira i arronsa, guanyar i perdre,
de civilitzacions, temps enrere.

Des del cel del Mediterrani
i després de la tempesta,
el mar canvia les pells
o juga amb tonalitats del blau,
i es mostra com un immens llenç
on les barques tracen
llargues línies blanques
que s'obren com un ventre,
es difuminen, i s'ofeguen.

Des del cel de Barcelona,
el Llobregat fa una particular aportació
i penetra violentament el mar
definint un riu marró en l'aigua salada
que s'eixampla salvatgement
mesclant-se amb les onades,
recordant als ocells
que s'acosta terra ferma,
i als viatgers de Vueling,
que la ciutat sempre ens espera,
i que el mar va i ve, ve i va...