De la introspecció a la follia

Vaig. Vull fer un homenatge als vius abans que un imprevist m'impedeixi fer-ho. Tot és punt d'estar, a punt de quedar-se en un no res. Dues franges. La primera matina sempre i cada dia. La segona es lleva tard si es lleva, i si s'escau. La classe treballadora treballa i sovint porta roba esportiva, barba de tres dies, i parla sovint altres idiomes, passa força fred ara a l'hivern, va abrigada fins a les dents amb roba que sovint és barata i de mala qualitat. Companys veig molta son i resignació, cares tristes esclavitzades per horaris llargs, sous baixos, desplaçaments pesats i rutinaris, veig també, curiosos que de reüll observen el que escric.

Vinc. En acabar la jornada laboral, faig un autocontrol. Fer-se un autocontrol pot començar per satisfer i acabar en follia. Examinar-me, intentar valorar objectivament les opinions que tens de les coses i les persones, corregir defectes, polir petits detalls, reflexiono, penso en quines coses penso. És folla la follia. Venen moments de deshumanització i no és nou, però és i no deixa de ser-ho, mal de cap per uns i benvingut per altres, molts símbols i senyals a la vista, homes i dones que caminen enllà sense reflexionar, amb el cap cot i la mirada perduda. No volen fer un món millor, enhorabona doncs, ja formem part de la mateixa part, i ens capbussem dins la follia general, uns follant, altres folls, i d'altres retransmetent en directe una follia total i globalitzadora.