Cercador
Davall dels àlbers
Un relat de: Bitxa- Compartir:
Tinc un racó secret vora la vila,
és al costat del riu, davall dels àlbers,
s'hi eixuguen els ocells ses ales lliures,
no hi ha mai ningú però hi tinc companyia.
Tinc un racó secret on l'esperança
si ha pogut fer un jaç amb flors de malva,
és a tocar d'aquella sèquia antiga
que em porta l'aigua neta de mentides.
Tinc un racó secret vora la vila,
sovint hi van estels quan és de dia,
la soledat també si ha fet amiga,
s'amaga dels que no saben gaudir-la.
Tinc un racó secret ple de somriures
on les bèsties em curen les ferides,
on pot la llibertat fer esclatar lliure
la meva solitud, la meva vida.
Comentaris
-
Gràcies per compartir-lo.[Ofensiu]Núria Niubó | 10-01-2010 | Valoració: 10
Aquest racó és en tu mateix. Amb aquest versos plens de lirisme hi ha una gran complicitat entre tu i la natura. Ens dius al final "la meva solitud , la meva amiga" . Quanta riquesa hi ha en aquestes paraules !
Cada vegada que el torno a llegir, en gaudeixo i sento una tranquil·litat d'esperit.
Gràcies per compartir-lo.
Una càlida abraçada.
Núria
-
el nostre racó secret[Ofensiu]Avet_blau | 10-01-2010 | Valoració: 10
m' agrada el teu racó secret
i tothom n'ha de tenir un,
recés de tardes grises
o de nits de vetlla.
mantinga'l. -
De vegades [Ofensiu]- | 10-01-2010
ens cal tenir un lloc que sentim nostre, secretament, on poder isolar-nos, oblidar els maldecaps, i somniar desperts...
I tu en tens un de meravellós! Aquest racó teu sembla ideal per fugir una estona, gaudint simplement de la contemplació de la natura...
Gairebé sento el soroll de l'aigua, la fressa del fullam i els cants dels ocells
